divendres, 7 de març de 2014

"a"

  
  Entrada que hem actualitzat i millorat (al menys així esperem) aquí.

  Aquesta entrada, que hauria pogut dur el títol de "pronoms i gènere", només té intenció de ser descriptiva -una descripció probablement superficial-, sense ànim d´establir cap judici ni cap jerarquia entre dialectes en base a una major o menor neutralitat en qüestions de marcatge de gènere. Una neutralitat, al cap i a la fi, que en la major part dels casos probablement ve provocada per altres motivacions lingüístiques o és directament fruit de l´atzar. 
  I tinguem també en compte que estudioses del sexisme al llenguatge com la quebequesa Adèle Mercier han considerat que quantificadors sintàcticament masculins com quelq´un són perfectament utilitzables de manera neutra. 
  Acabem dient que totes les variants ens agraden tal i com són.    


  Fa poc vam comentar que alguns dialectes tenen un sistema de clítics que els apropa a la neutralitat de gènere en l´ús dels pronoms de tercera persona singular. Així com algunes varietats lígurs (i llengües com el francès1) fan servir per defecte pronoms masculins en funció de pronom neutre a les frases impersonals, la de Spezia utilitza els pronoms personals (el masculí singular en aquest dialecte és i) en frases amb subjecte posposat2    
  I riva en fanteto      'Arriva un bambino'
   La m'è rivà na letea   'Mi e` arrivata una lettera'

o un pronom la, homòfon amb el pronom femení però amb origen diferent -probablement locatiu- a les impersonals:
  La gh'è en fanteto     'C'è un bambino' 
 
   Matisem ara aquesta suposada neutralitat: en frases impersonals amb verbs compostos el participi serà masculí, i també serà masculí el pronom clític de les frases amb quantificadors indefinits o el pronom chi, tant si el quantificador precedeix com si va darrera del verb (tal i com passa amb qualsevol substantiu masculí): 

  La paa ch'i n'agia gridà nisun  'Sembra che non abbia gridato nessuno'
  Ch'i agia ito questo, i ne cognoseva a situasion  
    'Chiunque abbia detto  questo, non conosceva la situazione'

En presència d´un altre clític o de la negació el clític pot no ser present (però fixem-nos en el participi masculí):
 I diso che (∅) ne sigia sta visto nisun  'Dicono non sia stato visto nessuno'

  (en aquest exemple del dialecte de Ventimiglia, a l´altra punta de la Liguria, trobem una opció interessant: mantenir el to impersonal de la frase -sense pronom personal i amb pronom expletiu l´- però amb partici concordat en gènere: Cunusciüa in particulare l’é a pesca â traina, pe’ piglià: buniti, (..) tuneti.. "Mene de pesca in Ligüria")


   Recordem que una llengua sense clítics subjecte com el català, on l´ús de pronoms indefinits neutres com qui o algú és recomanat a les guies de llenguatge no sexista, no és de totes maneres aliena a aquesta situació: podem imaginar frases com qui ho hagi vist (o si algú ho ha vist) haurà quedat esparverat, a les quals el participi és masculí, a menys que hi incloguem també la forma femenina.

  En genovès l´ús del pronom masculí després d´indefinits ens sembla fluctuant. Però per exemple creiem que el clític apareix sempre darrera de l´indefinit un (sigui quin en sigui el grau d´especificitat) i en canvi hi ha la tendència a no expressar-lo amb d´altres, com veiem en aquest text recent:

  nisciùn (∅) se domànda cómm’a l’àgge fæto [el telèfon mòbil] a diventâ ’n ògètto (..) indispensàbile (..) Quarchedùn (∅)se ricordiâ che ’na vòtta (..) existéiva i “duplex”, sàiva a dî doî teléfoni in sciâ mæxima lìnia (..) 'ningú no es pregunta com hagi pogut [el mòbil] esdevenir indispensable. Algú recordarà que abans existien els "duplex", és a dir, dos telèfons amb la mateixa línia' Gazzettino Sampierdarenese gener 2014

però és difícil no veure´l aparèixer a la frase principal o si volem reprendre el subjecte; Se quarchedùn ne sa de ciù ch'o ne scrîve. ?si algú en sap res més que (ell) ens escrigui?
vegem un exemple amb chi:

  chi passava pe stradda in quello momento o no l’è staeto colpìo.  
   'qui passava pel carre en aquell moment no ha estat colpejat'


de fet podem imaginar una versió més llarga d´aquesta frase, on encara sigui més difícil reprendre el subjecte sense fer servir el pronom:

 chi passava pe stradda in quello momento no l’è ciaeo ch´o segge staeto colpìo. 'no està clar que qui passava pel carrer en aquell moment hagi estat colpejat' 

 En frase genèriques o refranys pot no aparèixer:

Chi no cianze no tetta.  'qui no plora no mama'



Provincia della Spezia – Localizzazione     La Spezia i la seva província. A l´Oest, Gènova


  En el cas de frases amb quantificadors indefinits alguns dialectes gal.lo-itàlics assoleixen una certa neutralitat per mitjà de diferents construccions. Les varietats piemonteses més centrals i allunyades de la Ligúria ja l´aconsegueixen directament perquè el pronom de 3ª persona singular és igual en masculí i femení: es tracta d´un pronom a, igual a l´expletiu de les impersonals.

  Altres varietats suprimeixen el pronom darrera del quantificador; com veiem en aquests dos exemples milanesos (Llombardia), aquesta opció pot coexistir amb la que usa el clític:
 ghe vor che nesun (∅) faga frecas /Bisogna che nisun al faga rumur/Bizogna che nisun el faga rumur   'Bisogna che nessuno faccia rumore'

  Nesunc (∅) me capis/Nisun (∅) me capis/Nisun el me capis    'Nessuno mi capisce'

  una altra opció habitual és un ordre invertit respecte al de l´italià (o el català), amb el quantificador en posició postverbal. Exemples de Redondesco (Mantova, Llombardia), de nou amb ningú de protagonista: 
   Gh’a vist gnent nisü               'Nessuno ha visto niente'
    Ve pö nisü a mangià che     'Nessuno viene più a mangiare qui'

 Al mateix dialecte trobem el que suposem és el recurs a una 3ª pª plural (en certa manera com en anglès; vegeu nota 1):
   Basta che nisü i la várde    Che nessuno lo guardi! 

  Un recurs habitual és l´us del pronom a. Es tracta d´un pronom indiferenciat, que en molts dialectes es fa servir per frases impersonals però també com a pronom personal (generalment per a les 1ª pª singular i 1ª i 2ª plurals3). El que ens interessa aquí és que en alguns dialectes el poden fer servir com a subjecte darrera de quantificadors indefinits. Ho veiem amb exemples extrets d´aquest llibre sobre els dialectes suïssos del Canton Ticino (que tenen com a pronoms de 3ª persona al i la o formes similars)
 nissügn a ga na dava   nessuno gliene dava
 queidügn a déf vütam  qualcuno deve aiutarmi
 chi vör a pò vigní    chi vuole può venire

Precisem però que el clític a es pot fer servir també en algunes varietats quan parlem d´un grup composat per individus d´un sol gènere conegut, la qual cosa fa pensar que l´ús d´a no serveixi (només) per, diguem-ne, des-sexualitzar el subjecte sinó que depèn d´altres factors, com la cerca d´un major o, en aquest cas, menor grau de concretesa. Això converteix aquestes construccions en ideals per frases genèriques, com en aquest refrany de Parma (Emília):

 Chi s' cäva la sonn', a n' s'cäva miga la fama 'Qui es treu la son no es treu la gana'


Ja hem vist que el genovès suprimia el pronom en frases d´aquesta mena (en no tenir el pronom indiferenciat a el seu recurs és l´absència de pronom).

   L´estructura d´aquesta frase parmesana és semblant a una que hem vist al paràgraf anterior (chi vör a pò vigní): absència de clític a la subordinada, clític a a la principal. Amb la diferència que la frase del dialecte suís no té un sentit tan genèric sinó referencial o específic. En aquest segon tipus d´oració el parmesà pot augmentar el grau de concretesa fent servir la seqüència de clítics: impersonal (a)/personal (al o la, segons sigui el subjecte masculí o femení): 

   Von 'd chi fachen ch’a guardava al gh’à ditt...    'un dels treballadors que  estava mirant li ha dit...'4
 
  Així, la tria del pronom ve determinada pel tipus de frase i el menor o major grau d´especificitat de cada o d´un mateix quantificador (tindrem, de menor a major especificitat: absència de pronom/pronom indiferenciat/pronom personal).


Province della LombardiaRepubblica e Cantone Ticino – Mappa Provincia di Parma – Localizzazione

              Llombardia                                      Canton Ticino                    Província de Parma

 
 Acabem on hem començat, a la província de Spezia. A Riomaggiore (Rimazúu), al costat de la capital de la província, existeix el pronom a per frases impersonals però desprès de quantificador tornem a trobar el pronom personal singular masculí (homòfon amb el plural però amb el verb en singular):
 
A paa che quarcun i gi-agia luià    'Sembra che abbia gridato qualcuno'

   NOTES

 1- Com és sabut, una altra llengua de subjecte obligatori com l´anglès soluciona els problemes de l´ús sexista dels pronoms per mitjà de l´anomenat singular they.
     D´altra banda, recordem que el pronom o es pot fer servir quan el subjecte és una proposició, de l´estil 'passejar pel carrer (*això) m´agrada'. L´equivalent francès seria en aquest cas ça.

 2- En aquesta entrada els exemples sense hipervincle (i la corresponent traducció italiana) provenen tots de la base de dades de l´ASIT. Les imatges estan extretes de Wikipèdia


  3- L´origen d´aquest clític no està clar, però sembla que es tracta d´el pronom que va substituir en alguns contextos el corresponent pronom masculí de 3ª pª singular. En un estudi sobre aquest clític al dialecte padovà (i ara ja ens hem desplaçat al Vènet, al nord-est), llegim:
gli esempi con el sono riconducibili a una situazione analoga a quella del francese attuale, dove l’espletivo in contesti simili (..) coincide con il clitico di terza persona, mentre gli esempi con a’ ’l potranno essere ritenuti rappresentativi di uno stadio intermedio, nel quale a’ può cooccorrere con el ma,si badi, solo con la sua forma clitica (’l) . Luca d´Onghia: Sulla sintassi del clitico a' nella documentazione padovana

 4- En Bruno Moretti, autor del llibre que hem citat sobre els dialectes suïssos ticinesos, en resposta a una consulta nostra, ens ha confirmat molt amablement que en aquestes varietats en freses similars també es faria servir el pronom personal al, com a la frase parmesana.
D´altra banda comentem que l´alternança 'Ø/a versus pronom personal' és molt habitual en altres contextos on es vulgui difuminar o al contrari posar en relleu la figura del subjecte. Passa per exemple en frases relatives: el propi Moretti comenta al seu llibre que als dialectes ticinesos les frases relatives restrictives (és a dir les identificatives, les que en certa manera fan funció adjectival) no duen pronom o poden dur el pronom a, i les no restrictives (les predicatives, amb una autonomia més gran respecte a la frase principal), incorporen el pronom personal perquè en aquest segon cas:
il pronome ha l´effetto di 'autonomizzare' la subordinata, staccandola (..) dalla funzione secondaria finalizzata all´identificazione del nome (..), per inserire invece una nuova predicazione
 
L´autor ens dóna dos exemples que ens ho acaben de fer entendre:
  -relativa restrictiva, amb pronom a opcional:
l´è parti insema al fiöö che Ø giügava al balon 'ha marxat amb el noi que jugaba a la pilota'
  -relativa no restrictiva, amb pronom personal:
u visc-t un fiöö che l giügava al balon 'he vist un noi que jugaba a la pilota'
(Ai margini del dialetto. P.142)

Es tracta en definitiva de posar més o menys en relleu el subjecte per mitjà de la presència o no del pronom personal segons el tipus de relativa.

 En padovà està creditada una fase intermitja en la qual a les relatives restrictives apareix el pronom a (o la combinació a l´), característica que
 non trova riscontro nella situazione del padovano [actual], dove le relative restrittive impediscono anzi l’occorrenza di un pronome clitico soggetto, e al grammaticale El tozo che ze vignù ieri ze me fradèo si oppone dunque l’agrammaticale *El tozo che ’l ze vignù ieri ze me fradèo. Luca d´Onghia: Sulla sintassi del clitico a'...

  En moltes altres varietats trobem un tractament diferent de les dues menes de relatives; p. ex en ladí (on no hi ha expletiu).

  Pel que fa a la Ligúria, al menys un dialecte, el de Cicagna, fa servir un clític a les relatives no restrictives però no l´usa a les restrictives (i a més a més en aquest segon cas deixa el verb en 3ª persona singular sense acord amb subjectes plurals, donant a la clàusula relativa un aire encara més "impersonal")


Veneto – Mappa 
                                       Àrea de parla ladina i Pàdova dins la regió Veneto