dimarts, 25 de febrer de 2014

Ser o no ser


[Ampliació i posada al dia d´un text que vam publicar fa uns mesos en un altre lloc]

  En algunes varietats catalanes, italianes, i esporàdicament en aranès es fa servir el verb ésser com a auxiliar de verbs transitius: som vist en comptes de he vist. És així que encara parlen, per exemple, en Joan-Lluís Lluís i altres rossellonesos. És un tret que generalment afecta les 1ª i 2ª persones, però en piemontès
si ha l’ausiliare essere in tutte le persone (i son vist «ho visto», l’è tirá «ha tirato», in dà «hanno dato»). (Enciclopedia Treccani)

  Segons G. Rohlfs aquest ús de l´auxiliar provindria d´una propagació de les construccions reflexives "impròpies" (de l´estil mi sono mangiata una pizza: sono mangiata/o una pizza), molt més habitualment usades per la segona i, sobretot, la primera persona (singular) que no pas per la tercera. Una estudiosa catalana que ha tractat el tema, Mar Batlle, no veu clar que aquesta hipòtesi es pugui aplicar al cas català, però en el fons la seva explicació també es basa en la diferència psicològica que els/les parlants establim entre la 1ª/2ª d´una banda i la 3ª de l´altra: el manteniment de l´auxiliar ésser amb les primeres i segones persones es justifica pel fet que presenten el tret de [+ animat], al contrari que la tercera persona, que pot ser [-animat]

La pròpia Mar Batlle ens recorda que aquest tret és present en rossellonès per a les 2 primeres persones, i en català septentrional de transició per a la 1ª.

  Mossen Alcover va recopilar en el seu dia uns quants exemples d´aquest ús. En alguns hi ha concordança entre Objecte i participi: so rebuda la teva carta. Els testimonis d´Alcover no només provenien de la Catalunya Nord o de terres gironines, també de Tarragona i comarques de ponent.

  Precisament a ponent, l´aranès també sembla presentar esporàdicament un ús transitiu d´ésser. A la seva Gramàtica aranesa Aitor Carrera ens n´ofereix un parell d´exemples, tots dos sense concordança objecte/participi (p.ex. Non sò escotat era cançon). Anys abans, al seu llibre "El parlar de la Vall d´Aran", Joan Coromines havia definit aquest tret com a "agramatical" i propi de parlants "descuidats".

   Tornant al català, l´opinió de Francesc de Borja Moll sobre aquest ús transitiu d´ésser no va ser gaire millor que la de Coromines: el va considerar "abusiu" 

  A part del to (suposadament) massa "dialectal", l´ésser transitiu ha de fer front a un altre problema que, com ens recorda Josep Moran, li va costar la condemna de Pompeu Fabra: el fet que pot generar confusió amb la veu passiva.

  Alguns dialectes d´Itàlia, com l´Abruzzese, s´han estalviat aquesta situació amb un  recurs fonètic: geminant la consonant inicial del participi en el cas de les construccions passives: so viste 'he vist'; so [v]viste 'sóc vist'.


  En català aquest tret encara viu i és fins i tot present a la blogosfera. Als dialectes de la Ligúria, però, sembla que no trobem aquestes construccions; ens ho varen confirmar aquí. Per compensar la manca d´exemples lígurs, en posarem un en la varietat de Novara, ciutat i província del Piemont però amb dialecte de tipus llombard (l´exemple l´hem trobat a Internet, curiosament a una web sense cap relació amb la lingüística)


Mi i són da Nuara, i hin 10 ani ch’im anterèssi dal mè dialèt,e par tégnal viv (..) i suma fundà ‘n assuciassión ch’as ciama Nuares.it e,sü l’idea da vün dal Cunsili,i suma miss in pé la “GIORNATA (..) DEL DIALETTO” (..)Speruma da pudé cuntinuà (..)
Jo sóc de Novara, fa 10 anys que m´interesso pel meu dialecte, i per tal de mantenir-lo viu vam fundar una associació anomenada Nuares.it i, a partir de la idea d´un dels consellers, vam organitzar el DIA DEL DIALECTE (..) Esperem poder continuar


Italy Regions Abruzzo Map.png Provincia di Novara – Localizzazione Els Abruços i la província de Novara (de Viquipèdia)

                        *************************************

  Fa unes poques setmanes el novarès ha estat al centre d´una forta polèmica, quan el nou batlle de la ciutat va fer treure els cartells amb el nom dialectal del poble. Un cas que recorda una mica el que es va donar fa uns anys amb el cartell Zena (Gènova escrit en genovès). Alguns no semblen entendre (i són uns "alguns" que tenen càrrec públic) que la millor manera de combatre el provincialisme dels rivals polítics és precisament dotant les variants locals de la dignitat de llengua. Es tracta per aquestes varietats d´el seu veritable ser o no ser.

dilluns, 10 de febrer de 2014

Diccionari nord català

   Fa unes setmanes vam comprar aquest diccionari del català de la Catalunya Nord:

                       

   És un llibre ben editat i, tot i que no ofereix l´etimologia de les paraules, l´hem consultat amb interès. Gràcies a ell hem après per exemple que el verb botar pot tenir un significat secundari 'envanir-se' (la frase exemple que ens ofereix és
«Mira com se bota ara que és conseller (..)!»), que suposem relacionat amb el lígur bòtta, 'orgull va, supèrbia'1


 Seguint amb la lletra 'B', una petita observació però: a l´entrada 'Bromeig'  se´ns ofereix aquesta traducció al català de la resta del territori: ous de peix servint d´esquer
   amb la qual cosa sembla donar-se a entendre que es tracta d´un mot exclusiu del nord. 

  En realitat pel que sabem la paraula és ben present una mica arreu, per exemple a les Balears. El diccionari Alcover la registra amb tota normalitat i nosaltres l´hem sentida en boca de pescadors de la costa de Tarragona.

  De les dues variants del terme, Bromeig i Grumeig, la primera és la que sembla habitual a la Provença i ha donat el mot lígur:
 
 Carlo Randaccio. Dell´idioma e della letteratura genovese 1894


segons Alibert provindria del grec βρῶμα  'aliment'.

Degut a l´existència de l´altra variant, però, l´explicació etimològica més habitual fa derivar el mot de 'grum' (del llatí grūmu, emparentat amb, per exemple, l´anglès crumb)

1-També llegim al llibre que el mateix verb pot significar 'fer morros (especialment en el moment previ a posar-se a plorar)'. És equivalent a fer el botet o fer el bot (del diccionari Alcover: fer el bot; inflar els llavis i fer els gests precursors del plor).
En aquest cas a la Ligúria fan servir l´expressió fâ o sappin, que segons Franco Bampi derivaria de sappa, 'aixada' (pel fet que el llavi inferior cap en fora abans de plorar en fa recordar la forma).