dimarts, 28 de maig del 2013

Desig de mar

   Un amable lector de Sestri Ponente ens parlava fa uns dies de la seva vila i de les del voltant. Una d´elles és Cornigén. A l´igual que Sestri Ponente, Cornigén és un antic municipi de pescadors que ja no és ni municipi (degut a l´annexió a Gènova el 1926) ni de pescadors (va perdre les seves platges durant un fort període d´industrialització). És semblant al que va passar també a la veïna Sàn Pê d Ænn-a. 
   Totes tres, Sestri, Cornigliano i Sampierdarena, van perdre les seves platges; en genovès, e mænn-e:
  mænn-a (marina, spiaggia), termine che oggi si usa poco preferendo dire bàgni oppure spiâgia, dimenticando completamente l’antica parola ciàzza (spiaggia) detta con la “z” dolce perché, attenzione, la ciàssa è la piazza! (Franco Bampi: Estate)

  La diferència entre 'mar' i 'marina' (platja) ens l´explica la part final d´aquest article:

   U ma’ u nu’ l’é ben dicevano i pescatori e i marinai, un’affermazione ovvia dietro la quale si cela però un sottile doppio senso perché ma “male” significa anche, per omofonia, “mare”. Mare inteso in senso dinamico, come massa d’acqua in movimento, e quindi gravida di pericoli, in contrapposizione a marina, mare in senso statico.

  Pel que fa al català:

  Marina 2. Extensió de terra contigua a la mar; cast. marina, costa.(..)  Se n'anà a passejar envés la marina y ell veu en lo port una nau (Alcover-Moll)


   En un diari de Cornigén que inclou articles en "dialecte" hem trobat aquest text d´un col.laborador nascut fora de la vila; el seu objectiu és donar la benvinguda als immigrants que han arribat els darrers anys a Cornigén, i ho fa recordant com va ser el seu primer dia a la localitat i al mar. El text ens servirà també per parlar d´una paraula molt interessant de la llengua lígur.


O l’êa stæto lê che o depoidisnâ de quello meximo giorno o m’aveiva invitòu a fâ in gîo in barca con di âtri seu amixi(..) s’êan portæ apreuvo ‘n seu cappo, o sciô Barbaneigra. A noâtri ne vegniva d’istinto de parlâ in zeneize, però, pe a poia che le o no capisse, çercâmo de esprimise in italian. O l’êa stæto lê stesso a dîne de no fâ caxo a lê, che o ne capîva beniscimo e ascì che o nô parlesse, ghe gustâva sentî descôrî da chi o saveiva fâ.(..) Aveivan pigiòu pe câxo ‘n porpo, ch’o s’êa arecoviòu in sce ‘n rappo de moscoli e êan stæti tutti d’acördo de dâmelo comme regallo de benvegnûo a Cornigen (..) Se a distansa de squèxi çinquant’anni, me vegne a coæ de contâ quello che l’è sucèsso o primmo giorno da mæ vitta inte sta delegaçion, l’è perché ò avûo ‘n mâvigioso inpatto co-a gente de chì.




Havia estat ell qui en acabat de dinar d´aquell mateix dia m´havia convidat a fer un tomb en barca amb altres amics seus (..) havien portat amb ells un dels seus caps, el senyor Barbaneigra. A nosaltres ens venia l´instint de parlar en genovès però, per por que ell no ens entengués, miràvem d´expressar-nos en italià. Va ser ell mateix que ens va dir que no patíssim per ell, que ens entenia perfectament i que, tot i que ell no el parlés, li agradava escoltar qui sí en sabia.(..) Havien pescat un pop que havia quedat enganxat a un grapat de musclos i tots havien estat d´acord a donar-me´l com a regal de benvinguda a Cornigén. (..) Si a 50 anys de distància em venen ganes d´explicar el que va passar el meu primer dia a la localitat, és perquè he tingut una meravellosa trobada amb la gent d´aquí

                               ****************************** 

  La paraula genovesa Coæ (pronunciada kwE:) significa 'ganes' (it. 'voglia') i ens va tenir intrigats fins que no vam comprovar que la variant dels dialectes de ponent era cuvea; com en aquest proverbi de Ventimiglia:
 avé cuvea de teta de sciüpia desiderare cose stranissime e impossibili ad avere (L´irunia int´u nostru parlà)

  aquesta forma és gairebé idèntica a la del català antic cobea, amb el significat de 'cobdícia' (vegeu per exemple les dues frases que recull l´Alcover-Moll: Senes urgul, senes mala cobeeza, Hom. Org. 2 vo. Per enueja ab cobea e ab engan, Llull Gentil 155n. (..)Etim. del llatí *cupĭdĭtĭa)

   De fet fa ja 115 anys que Giuseppe Flechia al Giornale Ligustico havia donat resposta al nostre dubte:

  Nelle Rime genovesi dei secoli XIV e XV (..), e nelle Laudi Genovesi (..) del sec. XIV, nonché in certe varietà del dialetto parlato (..) oggidì, questo cuae si trova sotto la forma di covea, e questo risponde al lat. cupedia (..), «immodicus cupediarum appetitus» , nel senso appunto di desiderio, voglia, onde l’aggettivo coveoso (desideroso,voglioso). Nel dialetto monferrino abbiamo queja (..)

 Així doncs la paraula va passar a tenir un significat atenuat i no necessàriament negatiu: 'ganes, desig'. Un cas semblant al d´enveja en català: al costat del significat principal ('invidia') es va desenvolupar (i diríem que ja gairebé s´ha perdut) el de 'desig'.


  (Com a curiositat: en el primer link de la segona part d´aquest article apareix l´exemple següent: Coæ de lòâ, sâtim'adòsso, lòua ti, che mi no pòsso. ║ Voglia di lavorare, saltami addosso, lavora tu, che io non posso. Aquest proverbi al.lusiu a les poques ganes de treballar té moltes variants en diferents dialectes d´Itàlia; p.ex milanès Voeuja de lavorà saltom addòss che mì me spòsti = Voglia di lavorare saltami addosso che io mi sposto)

divendres, 3 de maig del 2013

Zombies que brillen

  Article transportat -en l´espai i el temps- des d´aquí

Aquí vam parlar sobre la denominació “melet” i derivats. En les seves diferents formes sembla designar espècies diferents però d´aspecte similar: tots són peixos de mida petita i amb un cos brillant; alguns, però, tenen només una aleta dorsal -és el cas de l´anxova o la meleta- i els altres en tenen dues -els peixos del gènere Atherina:

 .melet: s´aplica a un peix del gen. Atherina; però a Marsella als seitons petits o en general a un peix similar al seitó

 .meleta -sovint escrit meleto; a Mònaco en masculí, meletu: és la nostra meleta o amploia, semblant al seitó i la sardina  també pot ser equivalent de melet en el sentit 'atherina' o designar el conjunt de petits peixos brillants

 .melets/meletas (meletos): de nou nom genèric de petits peixos


Al primer text de sota veiem el doble gènere, masculí i femení, i també que el nom pot ser específic (designant en aquest cas la nostra meleta) i genèric (designant tot peix petit i brillant) -
Meleto. (Fr. Melet. Sc. Meletta engraulis). — A Marsiho, si di meleto vo melé tou pichoun pei argenta, quaou que siegue, qu'es fouesso bouen a freji. 
  http://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf

               J.M. Reguis; Essai sur l´histoire naturelle des vertébrés de la Provence et des départements circonvoisins.

 Melet, meleto i altres denominacions per les atherines
                                                         E. Rolland; Faune populaire de la France (1881) 

les dues atherines de les nostres costes, que acostumen a ser confoses l´una amb l´altra (vegeu aquí per exemple), són el joell i el serclet: el primer és Atherina boyeri, i va ser anomenat ja per Rondelet amb un mot semblant al nostre joell; el segon és Atherina hepsetus  -anomenat per Rondelet Sauclet o Melet
(I aquí veiem que el mot melet va passar ben d´hora al francès). 

En aquesta entrada tractarem els dos peixos com un de sol i en comentarem les denominacions; veurem que gairebé totes fan potser -o potser no-  referència al color i a la banda daurada que travessa el cos del peix.

 Els dos peixos, en fotos de wikipedia. El joell es caracteritza per tenir cap i ulls més grossos -hi tornem més avall


les fotos nostres (a sota) creiem que corresponen a la primera mena, el joell; no són prou bones i no fan justícia al peix, però ens serveixen per justificar el títol de l´entrada: no podem evitar que ens causin aquesta sensació -la de que són morts vivents- quan els veiem en mola, amb els seus enormes i inexpressius ulls. El video -a l´igual que les fotos pres a Cambrils- mostra que amb una mica de paciència aquest peix poruc també deixa que ens hi acostem, especialment quan s´apropa el capvespre.


 Tal i com va dir Bonaparte (el científic és clar, no l´”emperador”), molts autors posteriors a Rondelet van semblar desconèixer que el montpellerenc ja havia distingit les dues espècies; el niçard Risso les va establir de nou amb els noms de Rondelet intercanviats -l´hepsetus de Rondelet era el joell però amb Risso va passar a ser el serclet

Al text veiem també la denominació italiana d´aquests peixets: latterino (possible creuament del nom grec amb el mot per 'llet', latte). A continuació Bonaparte, a més de fer-se ressò de la poca estima en què es tenia/té aquest peix, va donar altres denominacions locals que tornarem a veure més avall -i per cert també va relacionar els noms francesos pretre etc amb la franja daurada del peix.



Com a curiositat, Bonaparte també va citar una denominació Arnotto, que derivaria del nom del riu Arno. No podria tractar-se en realitat d´una corrupció del nom avannotto, que ja vam veure aquí, i que significa 'peix d´enguany'?


Com ja vam veure a l´anterior entrada, Risso, que és qui va identificar i anomenar les espècies tal i com es fa avui dia, va incloure en el mateix gènere dos gòbids:
                                                    A. Risso; Ichthyologie de Nice 1810

De fet les atherines són també de vegades anomenades amb un genèric nonnat -el nom del gòbid xanguet i similars:
                                   G.Cuvier; Histoire naturelle des poissons Vol. 10

Pobres melets: són uns peixos ben macos però han passat a ser l´equivalent de 'cosa sense valor, menspreable':
ESQUICHO-MELETO (qui mange du fretin), s. Vétilleur, avare, ladre, v. cago-prim. R. esquicha, meleto

Maximin d´Hombres; Dictionnaire languedocien-français (1884)
                         https://tdf.locongres.org/files/assets/common/downloads/page1481.pdf 

els peixos d´aigua dolça que reben els mateixos noms o similars tampoc no surten ben parats: jòl = goujon, petit poisson d’eau douce On dit pour un avare : “Per el, un jòl es un jòl”  J.F.Brun; GLOSSARI OCCITAN FRANCES

a Cambrils són anomenats moixons (que la denominació és aquesta ens ho confirma en Carlos Pérez, cosí pescador; es tracta d´un altre nom al.lusiu a la petitesa del peix) però de fet a alguns llibres sobre ictiònims no els trobem ni citats: les atherines no hi apareixen -el nom moixó és atorgat a un altre peix de cos brillant-

a l´Alguer són també moixons, i la denominació sembla haver passat al sard
Del nom moixó deriva el nom científic d´una variant d´atheroina: Atherina mochón. (Al voltant de les confusions entre les diverses vaietats d´atherines, vegeu aquí )

altres denominacions -en aquest cas italianes- fan referència a la semblança entre aquests peixos i el peix blau com el seitó. Però recordem que es tracta de gèneres força diferents -els melets tenen, per exemple, dues aletes dorsals; i Cuvier els va situar dins la seva classificació com un gènere de transició entre les llisses i els gòbids-
Lazio-Alicetta o Lattarino
alicin(o)

Latterino. Perciforme,(Atherina mochon)Lavone

                                                  **********************

 Passem a examinar breument algunes denominacions per tal de comprovar que poden tenir -o no tenir- a veure amb la brillantor general d´aquests peixos o amb la de la banda daurada que en travessa el cos. (Deixem el "mini-estudi" sobre el nom melet pel final):

 .Joell: aquest és el text on Rondelet va anomenar el nostre peix (l´actual Atherina boyeri) amb una variant d´aquest nom:

Per P. Barbier, la denominació està relacionada amb la grandesa dels ulls del peix. La hipòtesi sembla topar amb dificultats fonètiques
P.Barbier fils; Revues des langues romanes LIV (1911)

                                                   Chronique étymologique des langues romanes - Diacronia


Mistral i alguns diccionaris catalans donen altres etimologies diferents -i veiem que Mistral considera l´opció que el nom no sigui més que joia/joiell, és a dir 'objecte d´or o de metall preciós :
Joell [probablement d'un ll. *juliellus, dimin. paral·lel al ll. *juliola (v. juliola)]

(La juliola és un altre peix, no especialment brillant, però amb una espectacular franja lateral; el tornarem a trobar més avall -la girelle francesa-)


Al wiktionary francès aposten per aquesta opció 'derivat de joia' i, per tant, consideren que el nom descriu la brillantor del peix
De l’ancien occitan joell, variante de joyel (« joyau »), à cause de la brillance de ce poisson (voir l’un des noms catalans).

 .Serclet, sauclet etc. Hem vist que P. Barbier no va posar el nom joell en relació amb la brillantor del peix -o més ben dit amb la seva banda brillant; sí que ho va fer en el cas de les denominacions serclet i variants:

un altre ictiònim -en aquest cas sud-italià- que sembla designar el peix com a 'cercle brillant':

les dues denominacions dels nostres dos peixets en provençal:
Cabassoun. (Fr. Atherine. Sc. Atherina Boieri). — Pichoun pei coumo lou cieoucle que si manjo freji e que serve d'esco per lei musclaou dei palangre (V. Cieouele). 

 .Cheunau/Cönaru Una denominació que ens intrigava és aquest lígur Cheunau/Cönaru, nom del serclet (Atherina hepsetus; pel joell,Atherina boyeri la denominació té una motivació transparent: Cabassùn. Per aquestes denominacions lígurs vegeu el text de Bonaparte de més a munt o aquest estudi
 Cönaru, en dialecte de Ventemiglia -del gairi que trobem al text, equivalent del nostre gaire, haurem de dedicar un dia o un altre alguna entrada: Cönařu - Atherina hepsetus (..) u Cönaru u l’à a pele stralüxìa, ch’a fa’ in modu de purreghe vié cos’u gh’à drente. U vive da veixin â ciàza, in sciami cunscistenti, ch’i se piglia cu’ re’ spesse. (..). A sou carne a nu’ l’é gairi bona.

      
en alguns textos semblen relacionar l´ictiònim amb la forma del peix:

Però si aquest nom està relacionat, tal i com assegura Rohlfs, amb els ictiònims sicilians coroneddacornale etc (per les nombroses variants, veg. aquí o la nota 16 d´aquest article) aleshores podria ser de nou una referència a la banda brillant del peix; llegim de nou Barbier:
                        http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k198894/f23.image


el seu text és doblement interessant perquè ens parla de denominacions derivades de girus -aplicades aquí a un altre peix, però que suposem en relació etimològica amb el garal que hem vist més amunt.

 .Giral/garal; ho acabem de veure: sembla derivat del llatí per 'cercle'.
i en aquest text en dialecte triestí ho tenen clar I scampi xe scampai, no xe ora de orade, (..), i gira i girai, la passera la passerà 

aquí, però, semblen relacionar giral amb llatí gerres, la denominació clàssica d´un peix semblant a la xucla 
   
  Xucles a Cambrils. Per la mida del cos diríem -sense gens de convenciment- que es tracta de xucles blanques. Uns pescadors, molt amablement, les van identificar per nosaltres, però sense posar-se d´acord: per un es tractava de dues xucles veres, per l´altre de xucles blanques. Un tercer va posar el punt i final a la conversa de manera expeditiva: xucles, són xucles i prou.
  Tots van coincidir, en tot cas, a dir que de gerrets, el peix germà de la xucla, ja no n´hi havia a les costes de Tarragona: se n´ha perdut la mena.



.Acabem per on hem començat: el nom Melet.

vegem un parell de textos amb els nostres mots, on sembla insinuar-se -però no afirmar-se- una relació entre aquest nom melet i el verb meler 'barrejar' 
                                L.Boucoiran Dictionnaire analogique & étymologique des idiomes méridionaux (1875)

                                                                      J. Honnorat; Dictionnaire provençal-français (1847)

Mistral el va fer derivar de l´ictiònim clàssic maena -en el que sembla un giravolt lingüístic una mica exagerat
https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=melet

segons ell, per cert, el melet no seria una atherina sinó un peix blau (no ben bé la nostra meleta, però)


Aquí un cas encara més estrany, on semblen apliicar directament als atherínids la denominació maena -que és la d´una xucla- Doblement estrany perquè de fet sembla fer derivar aquest maena del nom grec per 'lluna' μήνη, quan en realitat d´aquest mot diferent deriva una família de peixos però no es tracta de cap de les nostres -sinó dels peixos lluna' 


 en aquesta web llegim una altra hipòtesi: que el mot provingui de l´occità mèla, 'fulla de ganivet o espasa'. Una hipòtesi que no hem trobat enlloc més però que no deixa de ser interessant, perquè suposem que la comparació amb la fulla del ganivet s´hauria basat en la forma del cos del peix però també en els reflexos daurats/metàlics que se´n desprenen. La qual cosa ens porta a l´etimologia que ja vam veure aquí i que faria del nom un derivat de belletto i faria referència al to daurat del peix.

Per cert que retrobem la denominació melet/a, a priori inexistent en català, aplicada a un altre peix brillant -i que degut a aquesta brillantor rep denominacions com llampuga o, a Cambrils, dorado- però molt més gran que les nostres atherines. La part doblement curiosa és que al vell diccionari Torra el nom va ser aplicat -per influència occitana potser- a les atherines, però en canvi a l´Alcover-Moll sostenen que Torra es va referir a la llampuga:
MELET.m.Llampuga,peix (Torra Dicc.)

           



 Dorados a Cambrils. Poden arribar a ser tan grans que ocupen tot l´ample d´un carro de transport de peix. A l´esquerra veiem un forçut pescador cambrilenc mirant de portar-ne un a mà perquè no cabia a les caixes de peix.


                                                *****************************



Aquest simpàtic peixet no sembla que sigui un moixò, però el pengem aquí perquè el vam veure fa uns dies al recentment obert al públic Mas Miró


La segona foto ja no té a veure amb ictiònims però ens va cridar l´atenció el contrast entre els avis paterns i els pares del pintor


I aquí el taller del pintor, amb un porró ben maco -que per cert en genovès es diu piròn i el fan servir per "beure a la catalana"


(les tres fotos són de P.S., gràcies ;-))