Entrades
En lígur hi ha moltes paraules amb el significat 'amagar(-se)'. De Subacà i Intafoâ vam parlar aquí. Un altre mot interessant és aciatà(se) -que només hem trobat en la forma reflexiva, i de vegades escrit amb una S, d´altres amb dues
Ařagna Trachinus draco (..). Pe’ u ciü a sta’ aciatà inte l’arena, lasciandu sporze sulu i ögli e a prima ařéta d’a schina, aspeitandu ghìmbari e pecin pesci, ch’a l’aganta asbrivànduse in avanti, pe’ aciatàsse sübitu dopu.
http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf
ciattà vb. “nascondere” DVO (On.). LP 23 ciatase “appiattarsi, nascondersi”. “il passaggio - pl- > -c&- si ferma all’attuale confine italo-francese, con scarse infiltrazioni (Mentone: pyatase)”. D aciatà. aciatagliu. (d’)aciatùn. (da) ciatùn. descciatà
com que deriva de "plat(tu)" -la P llatina dóna una C en lígur- no té cap relació amb els verbs occitans Aclatar/Acatar.
en el cas d´Aclata Azais o Honnorat sembla que encara no el recullen el significat 'amagar', només el de 'inclinar' -en la seva entrada Aclata Azais reenvia a Acata i Honnorat els va considerar independents. Aquest diccionari més recent sembla considerar-los tots dos formes incorrectes (no sabem ben bé per què ho haurien de ser) de Acaptar
més verbs -molts- provençals amb el significat proper al d´amagar (francès Cacher) aquí
un d´ells és (s)Atapir, relacionat amb el català Atapeir; que pel que llegim aquí també es troba en sard:
Interessant veure que també existeix als dialectes del ponent lígur, amb el sentit 'apretat, esclafat' -com en català o sard, no sembla haver arribat a tenir el sentit secundari 'amagar-se' que trobem en occità -i francès; pel francès antic vegeu aquí) Però no trobem el mot, en cap dels significats, a diccionaris de Niçard; i en aquest Vocabulari de mentonasc, la parla de transició entre el provençal i el lígur, el Tapir francès (en forma no pronominal) ve traduït amb Piata, vist més a munt
El significat 'amagar-se' de S´atapi sembla limitat (vegeu Mistral a a sota) a la zona del Forez, al límit entre occità i arpità
Provençal/occità (Mistral):
forézien (Gras 1863)
Mentonasc (Andrews 1877)
Lígur de Ventimiglia:
A l´entrada anterior vam parlar del sarg imperial -peix de l´esquerra a la foto. Però el text de l´Enrico Malan parla de molls -peixos de la dreta. Remarcable la diferència de color dels dos molls de la imatge: sempre ens costa saber si és deguda a que són espècies diferents (moll de roca o de fang -barbatus-) o si són degudes a l´edat o a altres factors
un d´ells és (s)Atapir, relacionat amb el català Atapeir; que pel que llegim aquí també es troba en sard:
Interessant veure que també existeix als dialectes del ponent lígur, amb el sentit 'apretat, esclafat' -com en català o sard, no sembla haver arribat a tenir el sentit secundari 'amagar-se' que trobem en occità -i francès; pel francès antic vegeu aquí) Però no trobem el mot, en cap dels significats, a diccionaris de Niçard; i en aquest Vocabulari de mentonasc, la parla de transició entre el provençal i el lígur, el Tapir francès (en forma no pronominal) ve traduït amb Piata, vist més a munt
El significat 'amagar-se' de S´atapi sembla limitat (vegeu Mistral a a sota) a la zona del Forez, al límit entre occità i arpità
Provençal/occità (Mistral):
Mentonasc (Andrews 1877)
Mullus barbatus A Tréglia barbìna a l’à u scafu cu’a furma alongà, in po’ atapìu ai lai
http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf
A l´entrada anterior vam parlar del sarg imperial -peix de l´esquerra a la foto. Però el text de l´Enrico Malan parla de molls -peixos de la dreta. Remarcable la diferència de color dels dos molls de la imatge: sempre ens costa saber si és deguda a que són espècies diferents (moll de roca o de fang -barbatus-) o si són degudes a l´edat o a altres factors
que verbs amb aquest significat 'amagar-se' provinguin d´una noció inicial 'abaixar-se/inclinar-se etc no és sorprenent. De fet segons Coromines, també el nostre Amagar podria haver tingut inicialment un significat semblant. A banda d´això, l´etimologia del verb és desconeguda
segurament ho seguirà sent; aquí només comentarem una curiositat: a la regió veïna de la Ligúria, a l´Emília, existeix la paraula Maghètt, emparentada amb Magón -germanisme que vol dir 'estòmac (dels animals)' i, per extensió ha passat a significar a gairebé tots els dialectes nord-italians 'opressió a l´estòmac, tristor'. Maghètt, en canvi, són els diners que es deixen de banda, amagats, els estalvis
Carlo Malaspina; Vocabolario parmigiano-italiano (1858)
Maghètt è il gruzzolo, una scorta,dei risparmi. Così averogh al maghètt/avergh quél da ‘na pärta sono frasi equivalenti http://consultadialettoparmigiano.org/
Per definire un tesoretto in casa sotto a una pietra o lugheè in dal granèer (nascosto in granaio) si usa il termine maghètt. https://dialettocarpigianocarpimodena.blogspot.com/2011/12/denaro.html
Penjo tot seguit el text de la cançò. Més a baix hi ha unes notes sobre paraules que en Mike fa servir, i que ens interessen perquè: 1) sòn exemples de italianismes que es fan servir al llenguatge comù, i que no tenen justificacions de métrica (més avit fonetics: Cemento-ciumento): d'aquests s'en podria afegir molts (certesse-çertesse;imensitae-imenscitae, speciale-speçiale, ecc.) 2) italianismes que tenen justificaciò fonetiques (es. respii); 3) altres maneres de dir paraules que, encara estiguin ben acceptades en genovés desde fa molt de temps (es. Coraggio), s'asseblen a l'italià, i hi ha un'altra paraula que no és antiquada i que és més tipica del genovés (es. Agrecco). D'altra banda en Mike fa servir expressions bastant autentiques: a te sta apreuvo, a te çerne, i un neologisme molt ben trovat, casciaintegrae (creig que es podria dir també "cascintegrae": son els traballadors que han perdut la feina i estan a la "cassa integrazione guadagni", istitut tot tot italià de asietncia en aquests casos...
ResponEliminaDic encara, que hem fet servir al Laboratorio el text d'aquesta cançò com a prova de ascolt, per veure el nivell de comprensiò de un genovés que jo diria més aviat corrent al dia d'avui; com a dir: se intends això, i sobretot, si saps parlar aixì, ja està bé, i sempre hi ha temps per amillorar-se. Potser no és com parlavan avants, però ara veig que també la gent grand fa servir molts i molts de italianismes, encara que coneguin la forma autentica, dementres que els joves ja no la coneixan. Però cal dir que aquesta tardò ha sigut una bona temporada per le genovés, ha tingut bona premsa, ha sortit llibres, han passat més coses que normalment. Sperança i treball (sembla un eslogan politic de los chungos...!!!)
Inte un abrasso
(Mike from Campo)
Ti sciòrti, ti crii che t’ê arivou, arvi i euggi, vegni a-o sô: è tutto inluminou. (No) ti capisci còsa a segge ma ti â senti sensaçion d’ese ligou a questa tæra da-i primmi momenti. A te çerne lê, a te stà apreuvo comme a fise teu moæ e se ti no ti n’æ coæ de sentila, de amiala, de capî, de rispetala, no ti cresci, no s’ariesce a andâ lontan sensa e reixe. A sta acoegâ e se co-i passi ti â calpesti a no s’araggia manco co-i foresti; paezaggi stupendi sciù pe-e seu montæ, disceze , valli verdi bagnæ da-i riæ. O vento e l’orizonte, e creuze sciù pe-o monte, l’aia da-o mâ: odô de sâ ch’o se difonde finn-a inti paixi de l’entrotæra, finn-a a dove se lotava quande gh’ea ancon a goæra. E l’è coscì che m’atreuo in scî sentê anando a pê, sciù pe-i bricchi derê a mæ çitæ, dove a luxe a l’è speciale co-a seu imensitæ, lontan ti veddi o mâ, into mezo a ghe stà lê.
Rit. Disteiza inte un abbrasso tra i monti e o mâ, l’ è chì che me sento a câ, co-i seu borghi e seu bontæ co-i seu vegi mestê. Fin da figin chì gh’ò dæto i primmi respii , mi non poriò ascordala, perché semmo comme prie inta terassa da seu stòia milenaia.
ResponEliminaÇimme inevæte (te) ripàran a l’inverno, quando o vento fa aragiâ o mâ, o pâ un inferno. In primaveja co-i pèrseghi in fiore, de stæ no gh’è paròlle: o l’è un respìo o teu colore . D’aotunno co-o profummo de rostìe, anâ pe fonzi pe fâ o tocco co-e mæxime compagnìe; se cieuve tròppo son dizastri gh’è da cianze, ma gh’è di zoeni pe sta tæra pronti a spacase e brasse, perché a solidarietæ a l’è ciù importante, no l’è vea che niatri semmo solo pe-e palanche…semmo preocupæ pe un avegnî sensa certesse, voriéscimo un lou fisso, miga e richesse. Na vòtta patria de pescoei e de mainæ, oua fabriche seræ e casciantegræ, e quanto cemento , de vòtte anche in sciô cheu, me dà un brìvido pensâ comm’eimo vei e comme semmo ancheu… Ma son nasciuo chì, e primma n’ô capivo, ti caminni in sce na stradda: gh’è sempre un motivo; fòscia inutile, ma mi ô sò, mi te ringraçio, in fondo te devo quello che gh’ò.
Rit. Disteiza inte un abbrasso tra i monti e o mâ, l’ è chì che me sento a câ, co-i seu borghi e seu bontæ co-i seu vegi mestê. Fin da figin chì gh’ò dæto i primmi respii, mi non poriò ascordala, perché semmo comme prie inta terassa da seu stòia milenaia.
De vòtte ò poìa de no fàghela ciù, me vegne o magon, me sento tiâ zu, alóa atacco a scrive con questo lingoaggio, saià che o me ricòrda i vegi, ma o me dà tanto coraggio . Penso a-o rie che çe semmo fæti, comme ti ê contavi ti no ê contava nisciun, oua semmo distanti e ti am’amii da lascù, ma o ricòrdo o resta bello comme a nòstra region.
Crii – Sbraggi
Disceze – Deschinæ (Disceize).
Difonde – Spàntega
Respii - Scioei (pl. Sciou)
Respìo – Sciou
Colore – Colô, coô.
Cemento – Ciumento.
Coraggio – Agrecco.
Ah, m'olvlidava,: inevaete em sembla un error. per molts de motius. primer, potser, perché la neu es diu "neje" o forçant "neive". Si fos la segona doneria "ineivae", i la primera "ineiae" (que a mi em sebla la forma correcta, juntament amb "neiae", amb la caiguda de la "i"). Si es vol fer servir un italianisme, osigui "innevate", s'ha da fer "inevae" (millor que "ineivae"). "inevaete" creig que no es pugui dir.
ResponEliminaencara, hé posat entre parentesis les paraules que en Mike hauria da pronunciar però no ho fa. Ara que ho veug, "ripàran" (que vé després de "inevaete") es pot dir asostan (amb tonica a la "o", amb la'ccent que ara no tinc, ma que fa sonar la -o- com una -u italiana-.
Alegri!
Andrea, demà m´ho miro amb calma (aquests dies estic plegant tard de la feina) però ja et puc dir ara que moltes gràcies, quina "currada" ;-)
ResponEliminabé, ja m´ho he llegit tot, està molt bé.
ResponEliminaGràcies per fer notar les paraules més genuïnes. Algunes potser era complicat fer-les servir, ja se sap que en una cançó la lletra s´adequa a la melodia: coraggio és al text perquè rima amb linguaggio... spàntega hauria quedat pitjor que una paraula paroxítona (com difónde), i a més jo diria que el matís és una mica diferent: spantegâ és "escampar" i difondre queda més "poètic" (i rima amb orizonte i monte)
En tot cas, petiteses, com tu has dit algun cop: l´important és fer servir aquest text en un curs, no tot han de ser "i soliti proverbi"!
Això ultim segur. Spantegà, és veritat que sembla més "fisic", però aseguro que correspond a "spread", e spantegae/ou a "widespread", que solitament es fa correspondre en italià a "diffondere". Mas hi ha un questiò de metrica (accord de paules i musica, si volem) que justifica la cosa.
ResponEliminaObviament, jo m'alegro de (quasi) tot el que surt en genoves, i mes que mai una cançò com aquella (a part, sigui dit entre nosaltres, la bandera trciolor, que hauria pogut ser tranquil.lament la de san jordi, i a mi - ma no pretendo que hagi da ser aixì per tothom - m'hauria fet encara mes gracia...!).
A part d'això, fer notar els italianismes no és tant per dir que no es un bon genoves, i discursus d'aquesta mena (purismes) si no per fer la riflecciò sobra l'evoluciò actual de la llengua. Quan hi ha un llibre com els d'enMangini (i sobretot l'ultim, en que encara parla de Catalunya - el posteré aviat -) escrit en "zeneize streito", jo mateix entenc menys que en català da diari, molt menys.
Pensa, al Laboratori tinc tres persones que son parlants naturals (entre quaranta i cinquanta-cinc anys), de les quals un (l'home i el mes gran) que parla bé, i tinc impressiò que ell també se li escaperien unes paraules, i moltes altres li tornerien a les orelles després de molt de temps sensa sentir-les.
Doncs, esclar que en MIke no haruia pogut/dovut escriure diferent de com ha fet. (ex. despaegio la gent sovint no el coneix, i diuen diverscio o diferente).
La riflecciò sobra el proces de decomposiciò de una llengua, quan passa a nivell de dialecte, ens porta a veure aquestes coses. Ara amb Laboratori, i parlant i ascoltant actentament en general, som molts mes a dintre de la cosa, i descobrim que el genoves no es pas com l'haviem apres als libres, sino que es molt mes italià.
Això té dues connotacions, una positiva, osigui que es mes facil apprendre'l, e ja veig que despres de tres sessions del lab tothom parla com a minim protogenoves; segon, i negatiu, que aquel llenguatge llavors si que es mes semblant a una barreja dialectal que a una llengua. Però, si hi ha passiò, el pas da dialecte a llengua (si m'hé explicat bé) es un esforç possbile.
Els tres que ja saben parlar, evidement, venen per prendre cura de la llengua, i per aprendre a escriure, el que va junts. Avui hem tingut laboratori (cada dimarts), els tres "bons" (hi ha un joc de paraules, jo dic que son "i avansae", que sabras que en genoves té una connotaciò mes aviat negativa: i avansi in scià tòa; ti poriesci anche avansà de ....!) fan la traducciò de juan salvador gaviota, qui surt Giandonou l'òchìn (encara que a Ventimilla dixan gagian). Que te sembla?
Fins la propera!
Alegri!