dijous, 31 d’octubre de 2013

Actualitzacions (2)

Més actualitzacions d´entrades anteriors. Les encapçalem amb la data de l´entrada en qüestió:

19/10/2012: en aquesta entrada vam veure que amb verbs modals les frases pronominals tendeixen a ser impersonals: se peu ciamâla: 'es pot (hom pot) anomenar-la'; en front de les frases no modals, on el pronom és subjecte: a se ciamma, '(ella) es diu'. En el llenguatge col.loquial, ja sigui parlat com escrit, sembla corrent per les terceres persones del plural una forma mixta, espúria, amb pronom objecte directe però verb modal en plural: se peuan veddili; se peuan fâle aspettâ *'es poden veure´ls'; *'es poden fer-les esperar'

2/11/2012: De nou ampliem aquesta entrada on parlàvem d´un possible origen participial de l´adverbi aviat. En aquell moment no vam comentar que també en francès antic el participi del verb avoier es feia servir amb el significat empressé.
 En genovès aviou sembla mantenir parcialment propietats de participi/adjectiu: beseugna fâ questo travaggio, e un po aviòu; on aviòu sembla fer encara funció d´adjectiu de travaggio (existeix una forma femenina avià en cas que acompanyi un substantiu femení?). En algunes varietats, com la de Bordighera, molt a prop de la frontera am la Provença, aviat sembla ja tant gramaticalitzat com en català: anche se l´eira aviau, on vistu che g´eira tanta gente: 'tot i que era aviat (d´hora) he vist que hi havia molta gent'.
 (Aquestes dades ens han semblat prou importants com per afegir-les també al post corresponent. D´altra banda recordem que en valencià aviat no acostuma a tenir significat temporal, potser precisament perquè en conserva d´altres: segons ens comenta un valencianoparlant en valencià aviat pot voler dir 'arreglat, en ordre'; en sentit irònic, estar aviat significa 'portar-ho clar'. Pel que fa a l´occità, llengua en què aviat es diu habitualment lèu, el verb aviar en el sentit de 'posar en marxa' sembla encara en ús. -i així per exemple fa només uns dies hem rebut una notificació en gascó on se´ns informa sobre l´aviament d´un partit polític: Qu'avem aviat la comunicacion dens la premsa entà explicar çò qu'ei BASTIR!. (..) D'aviar un movement portaire d'ideas e de projèctes (..)).

24/11/2012: quequejar es diu en piemontès chëcché. En occità (també en la varietat gascona, des d´on ha passat al francès regional): quéquéjer

27/2/2013: Als usos o derivats del verb patî afegim la divertida paraula patiscímini 'patidor/a' 'tiquis-miquis'
 No teníem clar si l´expressió fâ mâ pro era impersonal. Els exemples que hem anat veient i sentint semblen indicar que sí, i que funciona com el català saber greu: '(això) em sap greu', però no '(ell/ella) em sap greu'.
  EDIT: Avui (6-12) hem sentit en un video penjat al YouTube la frase a me fa mâ pro ('em sap greu per ella' o més literal: ' (ella) em fa pena'): sembla per tant que l´expressió es pot fer servir tant en sentit impersonal com personal.
 

10/7/2013: En piemontès, a l´igual que en genovès, 'de nou' es diu torna.   Algunes varietats d´occità fan servir l´infinitiu tornar en aquesta funció adverbial; passa el mateix al català d´Andorra i zones properes a les de parla occitana.

1/8/2013: Al voltant de la paraula freschin (en francès antic freschin, freschume), aquí hi ha un interessant article de l´Academia de la llengua italiana.