dilluns, 22 d’abril de 2013

Dia del llibre


Avui, diada de Sant Jordi (en genovès San Zòrzo) recordem que els amics argentins de www.genoves.com.ar també celebren el centenari de Salvador Espriu 

i ens permetem recomanar un llibre, aquest, on es parla de lingüística i de colonialisme polític i cultural. Una entrevista a l´autor traduïda a l´italià, aquí.

dimecres, 17 d’abril de 2013

Anxoves

  Entrada ampliada el 5-7-2014 amb noves aportacions del nostre informant, Giorgio Celoria. Gràcies Zòrzo

La cançó de Fabrizio de André Crêuza de mä  (inclosa al disc del mateix títol) és famosa no només a la Ligúria.


  El text de la cançó es pot trobar fàcilment a Internet. Però el que ens transcriu un amable lector de Sestri Ponente (antic municipi independent annexionat a Gènova el 1926), en Giorgio (Zòrzo) Celoria, són els crits dels venedors/es ambulants que se senten cap al final de la cançó; les venedores eren anomenades regatonn-e.  En Zòrzo ha escrit un interessant text on combina italià i genovès, ple de records però concís i sense concessions a la nostàlgia:

A Genova (noi delle delegazioni non diciamo andiamo in centro, ma a Genova) c'è sempre stato il porto, ma non la spiaggia con le barche (forse per questo regatonn-a = VENDITRICE DI ERBE) che si estendeva da Cornigliano (vedi il tipico gozzo genovese con la prua all'indietro, come le canoe, detto "Cornigiotto" al contrario di quelli detti alla "Catalann-a"), sino a Voltri. A Sestri (..) e regatonn-e vendéivan pésci pe-e stràdde, e criâvan pe fâse sentî ascì da e donne inte caze.
  Òua a spiâgia a l'é sparîa squæxi tùtta,ne resta bén pöca (Mortiòu,Pêgi e Ôtri) ma fin a-i ànni 50-55 (..) mi anâvo co-i mæ amîxi in bàrca pe demôa fin-a Pêgi, squæxi tùtti i giòrni.
  Non tutte le parole si capiscono, quello che ti trascrivo coincide in parte, ma ricordo per averlo udito quello che gridavano:
Amiæ che ròba gentæ! anciôe bélle, inpanévele, frizzéivele dònne! e àn piggæ òua!  Anciôe. anciôe bélle, donne miæ che ròba. Tutti i finali di parola erano allungati quasi una canzone (dònneee, anciôeee, bèlleee, boggivelee).
   Il gioco di parole che scrivo adesso, non so se è una barzelletta o realtà, ma nei primi anni del dopoguerra, a Genova vendevano per strada anche le banane a lire 60 cadauna: "banànne ,a sciusciànta l'unn-a che ha lo stesso suono di: A sciuscià inta lùnn-a e qualche spiritoso di passaggio rispondeva a sciuscià into só




A Gènova (nosaltres dels districtes no diem 'anem al centre' sinó 'a Gènova') sempre hi ha hagut el port, però no la platja amb les barques (potser per això allà una regatonn-a=venedora d´herbes*) que anava de Cornigliano (vegeu la típica barca genovesa amb la proa cap enrera, com les canoes, anomenada 'Cornigiotto', al contrari de les anomenades 'a la catalana'**), fins a Voltri. A Sestri les regatonn-e venien peix pels carrers, i cridaven per tal que les sentissin les dones a les cases.
  Ara la platja ha desparegut gairebé tota, en resta ben poca (Mortiòu, Pêgi i Ôtri) però fins als anys 50-55 anava amb els amics en barca per passar una estona a Pêgi, quasi cada dia.
  No totes les paraules s´entenen; el que  transcric coincideix en part, però recordo el que cridaven perquè ho havia sentit: Mireu quin material gent! seitons macos, dones, per arrebossar, per fregir. Tot just els han agafat ara! Seitons macos dones, guaiteu quin material. Tots els finals de paraula allargats com en una cançó (donees, seitoons, macoos, per fregiir)
 El joc de paraules que escric ara no sé si és un acudit o realitat, però als primers anys de postguerra, a Gènova venien pel carrer els plàtans a 60 lires: a seixanta lires un que sona com: a bufar a la lluna i algun graciós que passava responia a bufar al sol***

*Segons Franco Bampi, la paraula regatonn-a és un hispanisme. No ens proporciona més detalls, però el suposem relacionat amb el cast. regatear/ cat. regatejar (del llatí *recaptare). Ens ho confirma en Fiorenzo Toso
Deriva dalla voce castigliana regatón (femminile regatona) che significa 'rivenditore al minuto', (..) probabilmente dal latino tardo *recaptare ossia 'ricomprare', rifatto su accaptare, che è la voce dalla quale deriva anche il genovese accattâ. 

  ** Per apreciar bé la diferència entre el gozzo (la barca) cornigiotto i el gozzo lígur a la catalana, vegeu aquest i aquest video i aquesta web.

  *** Una variant de l´acudit (veritablement intraduible) del darrer paràgraf, en aquest video del còmic genovès Giuseppe Marzari

  
  Dos apunts més: Primer, donat que l´anxova és en català o castellà el peix (el seitó, cast. boquerón)) un cop assecat i conservat, una possible etimologia de la paraula la faria provenir del basc antzua, 'eixut, sec'. (Antzua sembla ser també un dels noms amb que es coneix el peix a l´illa de Sardenya). Altres noms dialectals lígurs (de la rivera de Ponent) com Amplona o Amplova, però, semblen fer difícilment acceptable aquesta etimologia.

  En canvi, curiosament, segons l´enciclopèdia Treccani l´anxova sembla ser en italià el peix sense conservar; el peix salat rep un altre nom en toscà: alice

  Però al capítol XXVIII de les Avventure di Pinocchio, el pescador que acaba de xorrar la xarxa -i dins d´ella, el pobre Pinotxo- es mostra content d´haver pescat acciughe col capo, és a dir, anxoves fresques, no encara decapitades ni salades. No hauria estat més normal dir alici col capo?. No som els únics a qui desconcerta la frase: en aquesta web qui escriu l´article, de fet, confon la cita -a no ser que senzillament faci servir les dues paraules com a sinònims totalment intercanviables- : il pescatore (..) chiama le acciughe appena pescate alici col capo, segno che il piccolo pesce era noto senza la testa.

  I de fet una cerca per internet dona resultats oposats al que com hem vist diuen alguns diccionaris: per molta gent és Collodi qui, per dir-ho d´alguna manera, té raó: en italià les anxoves són el peix salat (però també trobem l´opinió segons la qual la diferència rau en l´edat: l´alice és el peix jove). Un exemple:
  Talvolta si intende con alici il pesce fresco e quello vivo nel mare, mentre le acciughe sono quelle sotto sale.
In realtà acciuga è sinonimo di alice, è come dire gatto o micio, sono la stessa cosa.


  En lígur no sembla haver-hi aquesta duplicitat. De fet el propi Zòrzo ens confirma que la paraula alice o equivalent li és estranya: per ell l´acciuga és el peix fresc i el peix salat es diu senzillament 'anxova sota sal', ancióe sotto sâ; millor si són pescades a la Ligúria per cert:
 

   niâtri gh'émmo sôlo l' anciôa (e a sardenn-a che no a sâemo) ch'a l'é péscâ into nostro mâ, e ghe scrîvan " Nostræ" e âtre són anciôe e no én pigiæ chi (da Monterósso inte Cinque Tære a -o savonéize).
Cómme quella vótta che vinçendo a difidénsa de mæ mogê:"ma no me pàn nostræ, no,no, són de Montrerósso ghe l'asegùo",o giorno aprêuo a l'inbrogión a gh'à dito, "saiàn passé da Monterosso ma no e àn pigiæ la, mànco o gàtto o no e veu".
No adêuviémmo "ALICE" a me pâ 'na paròlla in italiàn a Séstri dìmmo ancióe e ancióe sâæ o sotto sâ. A cunfuxón a l'é in Italian.



  Segon: acabem de veure que fins i tot els gats saben que les millors anxoves són les de la costa lígur, però evidentment també se´n pesquen a altres llocs. A Trieste, just a l´altre extrem del Nord de l´Estat italià, on gairebé tothom parla encara en "dialecte" (un dialecte d´origen vènet i que té, tot i la distància de centenars de kilòmetres, molts punts de contacte amb el lígur), del seitó en diuen sardoni, nom relacionat amb sardina. Això ho diem com a petit homenatge al peixeter triestí que va rebre fa un temps una multa de més de 1.000 euros per haver escrit els cartells de la seva parada en la seva llengua i la dels seus clients/es.



diumenge, 14 d’abril de 2013

Català, genovès i grec

En un dels darrers números del Gazzettino Sampierdarenese el col.laborador que signa com a O Crescentìn fa aquesta descripció d´uns cotxes que veu tot passejant per la ciutat:

Belle, moderne, co-in muggio d’angæxi (se ghe dîxe acesori) da perdighe a testa apreuo
Bells, moderns, amb un munt d´andròmines (en diuen accessoris) que et fan perdre el cap

Pel que sembla la paraula angæzo (pl. Angæxi) és molt popular als dialectes lígurs. Vol dir 'objecte sense valor', i un equivalent aproximat català seria 'andròmina'. Es pot aplicar també als éssers humans, amb significat poc elogiós.
Dues coses ens han fet gràcia: Primer, que la paraula s´hagi adaptat bé als nous temps i pugui servir per descriure accesoris moderns (per un exemple semblant català amb 'andròmina' aplicada a les noves tecnologies, i en concret als mòbils, vegeu aquest article). Segon, que si fem cas de les (suposades) etimologies, totes dues paraules provenen del grec: angæzo provindria, tal i com recorda l´ Acadèmia de la llengua genovesa, d´una taxa grega: dò-u grêgo "angareia", métte 'na tàscia... Molt menys prosaica, gairebé diríem poètica, l´etimologia del mot català.

dijous, 4 d’abril de 2013

Parlem amb el President

Donem la benvinguda a una nova associació i una nova pàgina (encara en obres), al darrera de les quals hi ha l´Andrea Acquarone (a qui a més podem gairebé considerar co-autor d´aquest blog). L´Andrea ens en parla i ens explica com l´associació va sorgir mig de casualitat:

Ativitæ do prescidente Voeiva che no l’è goæi inscrive a comunitæ lìgure a sto fèstival, coscì che me domàndan: "a nomme de quæ asoçiaçion ò ente ti ô faiesci"? O mòdolo de inscriçion o no prevedeiva che fise un scìngolo a prezentar a petiçion,ma mi no ghe n'aivo asoçiaçioin, coscì n'emmo fæta unha; a se ciamma Che l'inse!, e a vorieiva vegnir comme l'Òmnium català. Pasin pasetto, se gh'aviemo o tempo, se faià tutto (no ve diggo d'anave a vedde o scito www.lengoaligure.org, dæto che o l'è ancon ben ben in derer, ma ciù avanti o saià un riferimento pe tutti quelli che gh'à cao a nòstra lengoa).
N'ea manco na setemanha che ç'eimo constitoii e za ariva a primma intervista a-a televixon – in sce Tele-liguria. A combinaçion a l'è næta perché un di mæ amixi, parteçipante a sto progetto, o l'à incontrou inte un bar o figgio de Pippo di Trilli,o Vladi,o se gh'è misso a parlaghe, e scicomme o Vladi o gh'à un programma a-a tele, o l'à vosciuo invitar o prescidente de l'asoçiaçion, òsæ mi, pe far da pubriçitæ a l'iniçiativa.
A seja dòppo a registraçion son scinha stæto invitou a anar a sentir o conçerto che sti Neuvi Trilli fàvan a Peggi, in sciô longomar. Confesso che no l'avieiva dito, ma me son demoou in davei, perché intanto gh'àn dæto ina bòtta de neuvo a-e cansoin e a-e mùxiche, con un percuscionista cuban ch'o l’è un invexendon– coscì che a mæ galante ch'a m'aiva acompagnou a l'à posciuo balar, a s’è fæta pigiar da l’alegrìa, e se a l'è contenta lê ô semmo niatri ascì – e pòi perché sto fæto do "prescidente" ("gh'emmo chì o prescidente de l'asoçiaçion Che l'inse!..") o l'è vegnuo fito un scherso: "Vladi stanni atento a comme ti parli, che gh'è lì o prescidente che o contròlla che no ti digghi di sgoaroin"; te lascio dir mi còse contròllo, meschinetto che parlo ancon a strapelli1. Ma scimpàtichi asæ i Neuvi Trilli! Bravi! E bizà che into futuo femmo quarcòsa insemme: magara un grande fèstival de stæ, con atri artisti che càntan in lìgure, comme Marco Cambri e Roberta Alloisio, l’Orchestra Bailam, e pe coscì di atri ancon. Intanto, semmo rimasti che î agiutto pe-a scritua di testi.
1- Parlar a strapelli ò strepelli, veu dir arestase de maniman into parlar perché te fàrtan e paròlle. L’è o contraio do parlar “fluent”, comme dixe i ingleixi.

 Activitats del President No fa gaire volia inscriure la comunitat lígur a aquest festival, i em pregunten: "en nom de quina associció ho faries"?. El formulari d´inscripció no preveia que un particular presentés la petició, però jo no en tenia, d´associació, o sigui que n´hem fet una; es diu Che l´inse!* i voldria ser com l´Òmnium català. Pas a pas, si tenim temps, tot es farà (no us dic d´anar a visitar la pàgina www.lengoaligure.org, donat que és encara ben endarrerida, però més endavant serà una referència per tothom qui estimi la nostra llengua).
No feia ni una setmana que ens havíem constituït i ja arriba la primera entrevista a la televisió, a Tele-Ligúria. La casualitat va sorgir perquè un amic meu que participa al projecte va trobar en un bar el fill de Pippo dels Trilli**, en Vladi, hi va parlar i, donat que el Vladi té un programa a la tele, va voler convidar-hi el president de l´associació, o sigui a mi, per donar publicitat a la iniciativa.

 L´endemà al vespre fins i tot em van convidar a anar al concert que aquests nous Trilli feien al passeig marítim de Peggi. Confesso que no ho hauria dit, però em vaig divertir de debò, perquè han donat un nou impuls a les cançons i la música, amb un percusionista cubà que anima el cotarro -de manera que la meva xicota, que m´havia acompanyat, va poder ballar, es va deixar endur per l´alegria, i si ella està contenta ho estem també nosaltres- i a més perquè aquesta història del "president" ("aquí tenim el president de l´Associació Che l´inse!") de seguida ha esdevingut una broma: "Vladi vigila com parles que hi ha el president que controla que no facis errors"; pots comptar el que controlo pobre de mi, que parlo a empentes i rodolons. Però molt simpàtics els Nous Trilli. I cal que en el futur fem alguna cosa junts: potser un gran festival d´estiu, amb altres artistes que canten en lígur, com en Marco Cambri i la Roberta Alloisio, l´Orquestra Bailam, i molts altres. De moment, hem quedat que els ajudaré a escriure textos.




 * Che l´inse? ('començo?') és la frase amb que un jove apodat Balilla va començar
la insurrecció dels genovesos contra els ocupants austro-piemontesos. Es tracta d´un
dels fets més coneguts i emblemàtics de la història de la Ligúria.

   El verb insar correspon en molts contextos al català (i castellà dialectal) 'encetar',
tot i que les respectives etimologies semblen diferents, o a 'iniciar': insâ o pandôçe
'encetar (començar) el pastís'. 

   (una curiositat: com a confirmació que la figura del Balilla és encara evocada sovint
citem aquest blog on l´autor va fer fa unes setmanes un curiós -i creiem que deliberadament agosarat- paral.lelisme entre el Balilla i un altre genovès que ha esdevingut probablement el polític -o l´antipolític- més conegut d´Itàlia).


** Els Trilli van ser un grup musical genovès que combinava humor i música tradicional. Els Nous Trilli, pel que veiem, afegeixen a la combinació un punt de modernitat i multiculturalisme.