dilluns, 25 de març de 2013

El darrer parlant de basc a Zigoitia

  Avui fem un petit parèntesi basc però creiem que tampoc no ens apartem gaire del guió. No intentarem extreure gaires conclusions de l´article que comentarem o, en tot cas, no intentarem extrapolar-les a altres llengües, però l´article en qüestió ens ha recordat un tema recorrent quan es parla de llengües minoritàries/minoritzades. De fet, en els comentaris a aquesta entrada del blog, l´Andrea Acquarone va aportar unes interessant reflexions sobre la necessitat o no de sacrificar les variants dialectals en favor d´una varietat central més forta. En el cas de l´occità, per exemple, es tracta d´un debat inacabable on es reconeix sovint una fractura entre els darrers locutors naturals i els occitanistes (un exemple aplicat al cas lígur, en aquesta pàgina)

  El diari en llengua basca Berria ha publicat fa un parell de dies una entrevista amb el darrer bascoparlant nadiu de la localitat alabesa de Zigoitia, Joxe Beobide, resident a la veïna Murgia. Zigoitia i Murgia són els dos municipis immediatament al Sud de la comarca biscaina bascòfona d´Arratia.Per tant, són dos municipis que deuen d´haver perdut la llengua en època relativament recent (diem relativament perquè Joxe Beobide, nascut al 1920, ens diu que la seva era ja l´única família bascòfona del seu nucli urbà).


                    
  Mapa dels dialectes bascos (font Wikipedia). Les taques grises corresponen a zones castellanitzades recentment. La de Zigoitia i Murgia és just a sota del color verd que indica el dialecte biscaí.


Creiem haver entès tota l´entrevista (la transcripció al menys): les penúries de la guerra, la prohibició de parlar euskera, el fet que Joxe parlava euskera amb son pare, originari d´un poble d´una mica més al Nord, a Biscaia (i per tant hem de deduir que ja no parlaven un dialecte 100% autòcton de Zigoitia)..


  No cal en tot cas un nivell avançat d´euskera, però, per entendre la pregunta i sobretot la resposta al voltant de la Korrika, la multitudinària cursa per etapes en favor de l´euskera que se celebra cada any a Euskal Herria, i en la que participen desenes de milers de joves:

-Korrika zer den badakizu? (Sap vostè què és la Korrika?)
-Ez                        (No)

                                    ***********************

 Però matisem aquesta aparent manca de sintonia entre el locutor natural i els intents de normalització (a part del fet que, escoltant el video, no ens fa la sensació que el Joxe digui que no coneix la Korrika: senzillament li costa d´entendre la pregunta): Beobide parla sempre amb orgull sobre la seva llengua, i a més, un cop l´entrevistador li explica en què consisteix la Korrika, recorda amb satisfacció haver vist passar molts joves que corrien i que feien força en favor de la llengua.

 De fet a l´article se´ns comenta que els joves de Murgia que participaven a la Korrika parlaven entre ells en basc. I algunes estadístiques diuen que actualment una quarta part dels habitants de Zigoitia són euskalduns.

  Probablement aquests nous euskalduns parlin una llengua (massa) propera a l´estàndard, però en tot cas: podem seguir afirmant que Joxe Beobide és veritablement el darrer parlant de Zigoitia? El diari Berria el presenta en realitat com azken euskaldun zaharra, 'el darrer vell parlant'. Pel que sembla, a Zigoitia i Murgia l´euskera és cosa de joves.*

 *No es tracta de que la implantació a travès de la història de la llengua de diferents estàndards d´euskera, de vegades en detriment dels dialectes, no hagi generat ferides; aquest article (en euskera, però amb cites en castellà i francès) del dialetòleg basc Koldo Zuazo, ens en parla. Però la tesi principal que se´n despren és clara: l´autor crítica una certa visió segons la qual els dialectes servirien per la comunicació a nivell local però la comunicació entre parlants de dialectes diferents s´hauria d´establir no en euskera estàndard sinó en una llengua franca externa com el castellà o el francès.

diumenge, 17 de març de 2013

Cap a la frontera

   Si anem avançant per la costa seguint el contínuum catalano-occità, en arribar a la Ligúria es produeix un canvi més o menys sobtat (sempre tenint en compte que abans hi ha Mònaco, que era fins fa poc un illot lígur en terra provençal, i Menton, on hi havia una parla de transició). A partir de Ventimiglia (Vintimiggia) la llengua ja és plenament lígur i la variant que s´hi parla (i també es parlava a Mònaco) és el dialecte intemelio 

  Sobre la situació d´aquesta variant ens escriu un parlant del dialecte, Gianni Soleri (participant assidu d´aquest fòrum i autor d´articles com aquest). També és seva la traducció a l´italià i l´explicació d´uns quants trets que distingeixen el seu dialecte del de Gènova1.


Fina aa Segunda Ghera tüti i parlava in dialetu e fia ai furesti, e ai soi fîöi, ghe tucàva de inpařalu. Pasau a ghera, daa Basa Italia è arivau in bigu de gente, in serca de travaiu, inti ani sincanta e sciüscianta. I ciü tanti i se sun afermai inti paisi inscia costa, Ventemîa, Valecröśa, Canpurusu, Burdighea, Sanremu. Su faitu lì e a Scöřa ch’a sercava de rancà u dialetu, à purtau, cian cianìn, u nostru parlà in angunìa e avù u l’è ascaixi mortu. I śuveni i nu u parla ciü e i ciü pecìn i nu u capisce mancu. De chi a ina trentena d’ani, me pařé, nu ghe seřà ciü nisciün ch’u parleřà.
Fino alla Seconda Guerra (Mondiale), tutti parlavano in dialetto e anche i forestieri, e i loro figli, erano obbligati ad apprenderlo. Finita la guerra, dall’Italia Meridionale sono arrivate moltissime persone, negli anni cinquanta e sessanta. La maggior parte si è fermata nei paesi sulla costa, Ventimiglia, Vallecrosia, Camporosso, Bordighera, Sanremo. Questo fatto e la Scuola che cercava di estirpare il dialetto, ha condotto il nostro parlare in agonia e ora è quasi morto. I giovani non lo parlano più e i più piccoli non lo capiscono neppure. Fra una trentina di anni, probabilmente, non ci sarà più nessuno che lo parlerà.


Principali differenze con il genovese:
- Conservazione di -r- palatale, reso con -ř- che a Genova cade
- participi passati in -àu, in genovese -ou
- mantenimento del dittongo -ai che in genovese monottonga
- mancata velarizzazione di -N-
- esito -gl- o -j-/-î- di -LJ-


 Podem afegir alguna tret més que separa aquesta varietat del genovès més central, a part de la diferència òbvia de grafia (a Gènova es tendeix a la grafia en o, en comptes de u): la manca de desinència de 3ª persona plural a la majoria de verbs (tüti i parlava, diu el Gianni); l´ús del pronom de tercera persona plural i, o el de l´expletiu l quan el subjecte va postposat a verb intransitiu que comença per vocal: Genovès: l´é arrivou però en canvi arriva, sense pronom; intemelio l´arriva2. O la major presència de vocabulari compartit amb el francès i l´occità (especialment en varietats com la d´Olivetta).

 També comparteix amb l´occità el fet que, tal i com ens diu el nostre amable col.laborador, la situació del dialecte és crítica, especialment a la costa3. Però per tal de ser optimistes podem recordar que hi ha alguna web de gran interès sobre la variant local, i que uns quants parlants i neoparlants de la zona estan col.laborant en un projecte sobre el qual parlarem properament.


  1- Una breu Grammatica del ventimigliese aquí.
  2- Però el Gianni escriu è arivau in bigu de gente, sense pronom expletiu l.
  3- Inclús en un mapa extremadament optimista sobre l´ús social de les llengües d´oc, veiem que és arran de costa on aquest ús sembla més feble. A l´altre extrem hi hauria mapes, ja sense rastre d´occità ni de "dialectes" d´Itàlia, com aquest.

dimecres, 13 de març de 2013

Curs de genovès (i 3)

El professor del curs de genovès que ha començat recentment a Gènova, Stefano Lusito, ens en fa cinc cèntims.


  O primmo incontro ch'emmo tegnuo o l'é anæto de mâveggia. Tantiscime e personn-e ch'an parteçipòu, mascimamente zoeni e cobie de spozoei. E foresti ascì: dò-u momento che a comunitæ latin americann-a a Zena a l'é ben ben prezente, emmo avuo o piâxei de avei con niatri anche di zoeni vegnui da l'atra parte do mondo, pe savei de ciù da lengoa da nòstra çitæ.
 Òua a sfidda a saiâ quella de çercâ de tegnî erti e vivi l'interesse e o numero de gente che parteçipian ancon: e, inte sto senso, faiemo tutti do nòstro megio pe prezentâ o zeneize comme 'na richessa fondamentale da nòstra coltua çitadinn-a e regionale, comme mainea pe inrichise e pe dialogâ, e pe descrovî e fâ conosce 'n patrimògno che l'é conpito nòstro, e nòstro solo, difende e avardâ.

 
  Trobem molt destacable el fet que nouvinguts latinoamericans, que no oblidem que tenen un primer "obstacle" amb la llengua oficial, l´italià, s´hagin interessat també per la llengua local. I que ho hagin fet també matrimonis joves amb la intenció, esperem, de poder transmetre la llengua als fills.

diumenge, 10 de març de 2013

Curs de genovès (2)

  Els promotors del curs de genovès del qual vam parlar ofereixen a la seva web el que anomenen pillole, 'píndoles', com aquesta:


   Se vedemmo diu el text, fent servir el reflexiu se per la 1ª persona plural, de manera similar a com farien altres varietats italianes, com el romanesc, o varietats d´els Alps Marítims (Niça: devèn s´aimà; Gorbio deven se vouè bèn 'ens hem d estimar'; vegeu aquest article). Però diversament de l´italià: ci vediamo. De fet el ci italià desenvolupa vàries funcions que en genovès estan reservades a altres paraules. Podem resumir les diferències així (per una explicació més complerta, veieu aquest article. Per comprovar les semblances del sistema de pronoms del lígur amb el d´altres llengües del Nord d´Itàlia vegeu per exemple la pàgina 13 d´aquesta gramàtica de la llengua vèneta):
n
Pr. Refl.i Recíproc Ci vediamo Ens veiem Se vedemmo

Pr. OD i OI 1ª persona pl. Ci chiamano* Ens diuen/ens criden Ne ciamman

locatiu Ce n´è (ò pl. Ce ne sono) hi ha Ghe n´é

Se impersonal+ se refl. Ci si potrebbe dare del tu hom es podria tutejar** Se porieiva dâse do ti

 * Fins al segle XIX l´italià podia fer servir també el Ne en aquests casos.
 ** forma impersonal en desús; en realitat diríem Ens podríem tutejar. La frase no impersonal també és més habitual en genovès.


   Això en teoria; en la pràctica el català col.loquial també pot fer servir el se reflexiu i recíproc per la 1ª persona pl.: se n´anem, se veurem.
   i fins i tot en altres casos: amb la 2ª persona plural, s´ho dic [us ho dic] perquè ho sapigueu, es veureu [us veureu] en el cafè. O amb pronom OD o OI de 1ª p.pl. on el genovès faria servir ne: s´enviaràs [ens enviaràs] el paquet?                           (exemples de l´Alcover-Moll)

dimecres, 6 de març de 2013

Curs de genovès (1)

  Demà dia 7 comença un Curs de genovès a Gènova. Això que ens podria semblar normal és en realitat una notícia destacable, i no només perquè el genovès sigui una llengua minoritzada (de fet encara ni tan sols reconeguda com a llengua per l´Estat italià). El que fa més interessant el curs és el fet que vagi adreçat especialment a la gent jove, i que fins i tot el professor amb prou feines passi dels 20 anys.
  Per tal de fer-lo encara més atractiu el curs és gratuït. Els promotors de les classes no han pogut evitar la broma, donada la fama de pigogiôsi ('avars, garrepes'; de pigheuggio, 'poll') que tenen els genovesos:

 Quanto costa? Indicativamente nulla (a totale misura di genovese).

per tant, com veiem a la part baixa de la imatge, tot és de badda (gratis)..



..que no és altra cosa que l´equivalent del debades català, que vol dir 'en va', però en valencià pot significar 'gratis'. L´expressió prove de l´àrab:

 Debades (..)(en el dialecte valencià) De franc, gratuïtament; (..) «Hem volgut entrar al teatre debades» (..).  Etim.: de l'àrab bātil, mat. Sign. (Dicc. Alcover-Moll
 (..) l´arcaico batil "cosa senza valore" ha dato de bada "gratis" (Etimologia di parole ventemigliuse)


 I també la trobem en castellà... o en la llengua mil.lenària del País Basc, que potser és l´únic lloc al món on es van atrevir a muntar una botiga on tot és de balde i costa 0 euros: