dimecres, 27 de febrer de 2013

Algunes sensacions desagradables i una de molt agradable

   Exemples extrets de la que s´ha convertit en la nostra lectura preferida en genovès:

quand'o vedde seu figgio accoegòu pe tæra e sensa i pê pe davvei, o ghe fà mäprô
Pinocchio, Cap. 7. Quando vide il suo Pinocchio sdraiato in terra e rimasto senza piedi davvero, allora sentì intenerirsi.
Quand´o vedde o Pinòsso ch´o sbatte pe tutti i versci, o ghe fà mäprô (..)  -ormai ti m´æ fæto compascion
Cap.11 quando vide (..) quel povero Pinocchio, che si dibatteva per ogni verso, (..) principiò subito a commuoversi (..) oramai mi sono impietosito.
O Pinòsso o mangia o primmo pei e o fa pe cacciâ via o rosiggio. O Beppin o ghe tëgne o brasso e o ghe dixe: - No cacciâlo via, peu vegnî ben tutto a sto mondo.
- Ma mì o rosiggio no ghe penso manco a mangiâlo, o me fa angoscia.
Cap.7. Quando Pinocchio (..) ebbe mangiata la prima pera, fece l’atto di buttar via il torsolo: ma Geppetto gli trattenne il braccio, dicendogli: Non lo buttar via: tutto in questo mondo può far comodo. 
 Ma io il torsolo non lo mangio davvero!..
-No pòsso: hò promisso a mæ moæ d´ëse a cà primma che segge neutte, sedonca a sta in anscietæ.     -Cōs´a g´ha poìa, teu moæ, che te màngian i ratti-pennughi*
Cap. 30. La mia buona Fata vuole che ritorni prima di notte.(..) Ho indugiato anche troppo. La Fata starà in pensiero per me.       — Povera Fata! Che ha paura forse che ti mangino i pipistrelli?
Là 'n gio no gh'ea manco na casa (..), e l'ea zà anæto zù o sô. Ao Pinòsso ghe vegniva tòsto da patî Cap. 21. Per la paura di trovarsi solo e al buio in mezzo a quei campi, il burattino principiava quasi a svenirsi

 * Al voltant de la paraula lígur per 'ratpenat' Fiorenzo Toso ens explica que Nel galloitalico lucano-calabro (golfo di Policastro), per ‘pipistrello’ prevale il tipo rattapannòtta (“ratta-pennata”) (..) che trova (..) corrispondenza in tutta la Liguria occidentale, in contiguità con analoghe forme provenzali.


  Fâ mäprô.-Del pro llatí deriven un munt de paraules i expressions (moltes d´elles per mitjà de prode, al seu torn procedent de prodest -recordem el famòs cui prodest senequià-): en anglès improve o proficiency, el prou francès i català, profit i bon profit, o el buena pro del castellà antic i el buon pro italià (l´original toscà de Pinocchio, sense anar més lluny, està ple d´exemples de l´estil buon pro ti faccia, de vegades amb sentit irònic).
  Però ja veiem que en genovès les coses poden fer mal profit, en el sentit de fer pena o saber greu. (Al text l´expressió sembla tenir subjecte: ell (o això?) em fa pena. No tenim clar si l´ús sense subjecte és també possible: me fa mäprô (che)).    Evidentment hi ha moltes més maneres, i possiblement més habituals que el mäprô, per denotar un disgust emocional: fâ despiaxeì, desgûsto, o les que incorporen la paraula cheu, 'cor'1


 Vegnî da patî. El verb patir és molt habitual en català (potser podriem dir idiosincràsic) però no en coneixem un ús com aquest, amb el sentit de 'estar a punt de perdre el coneixement'2
 

   Fâ angoscia.- si l´angòscia italiana té el mateix significat que l´angoixa catalana, el significat de la genovesa angóscia s´apropa més en canvi al de angúnia tal i com la fem servir en l´expressió fer angúniaés a dir, 'produir una impressió de desplaer insuportable'. Expressió i ús que, curiosament, no trobem encara al Diccionari Alcover, on l´únic significat atribuït a la paraula és el de opressió de l'esperit; cast. angustia, congoja. Seguim amb l´Alcover per veure que l´etimologia d´angúnia està en relació amb angoixaAngúnia: del llatí agŏnia amb contaminació de angŭstia3. 
 Al voltant de la paraula genovesa Franco Bampi ens diu: In genovese angóscia non significa ansia, affanno ma nausea e, figuratamente, avversione, ripugnanza.
 i pel que fa a l´adjectiu:
Però un tipo angosciôzo è uno noioso, uno che infastidisce. Franco Bampi; Parolle de Zena

(de fet les comèdies "dialectals" genoveses estan farcides de personatges pesats, o sigui angosciosi)
  
 En relació al català el substantiu genovès potser té un sentit més fort, més vinculat a la reacció fisica i, com hem vist, a la nàusea; per això es pot aplicar, per exemple, en el cas del mareig provocat per la navegació: Aveì angoscia pe-o mâ

   Per acabar aquesta secció: una de les coses que pot fer angúnia és el lépego, la viscositat. La paraula és d´origen incert; Ernesto Parodi la va relacionar amb les llengües germàniques:

queste infatti [le lingue germaniche] ci offrono l’ant. nordico sleppa, effugere,angloss. slipan, cui corrispondono il mod. ted. schlüpfen, passar leggermente,detto dei corpi lubrici (..), col suo aggettivo schlüpfrig untuoso, lubrico, l´ingl, slip, oland. slippen, isl. sleppa. Una tale radice slip il cui senso concorda perfettamente con quello del nostro vocabolo, fu aumentata col suff. -ic-, ed inoltre perdette s iniz. per la difficoltà che faceva (..) l’ingrato gruppo sl-.


 sigui com sigui és remarcable la similitud entre lepegôzo/a i llefiscós/a (o entre lépego i llefre), que ens sembla exactament la mateixa paraula, potser amb una contaminació amb lliscós en el cas de l´adjectiu; el mot també és considerat als diccionaris de català com d´origen incert (i de nou de possible origen germànic segons l´Alcover:  de l'ant.alt-alemany leffur, ‘llavi’)

  Notem, però, l´existència en provençal del mot pégous, 'enganxifós':


PégousPoisseux, qui colle aux doigts. La langue française a adopté l'adjectif pégueux, du prov. pegous, de pego, colle, poix.

(Maius Autran: Lexique des termes provençaux)

   EDIT Maig 2014: Al dialecte de Ventimiglia (intemelio) sembla que el substantiu és lüpegu i l´adjectiu, en comptes de ser lupegusu, és lepegu. Vegem totes dues formes, substantiu i adjectiu, combinades en una frase d´un fitxer de la web Impariamoilventimigliese on se´ns parla de la pell llefiscosa o lliscosa d´alguns peixos:
   a pele a pö aveghe e scaglie o nu aveghene e esse cuverta de lüpegu, ch’u a rende lepega

.
                                          ***********************************

  Ara la sensació agradable: la que ens produeix el fet que la Società Ligure di Storia Patria hagi començat a digitalitzar les seves revistes històriques, posant a l´abast de tothom 150 anys d´estudis històrics i científics. Com aquest volum penjat fa uns dies que conté el Saggio di etimologie genovesi d´E.G.Parodi, del que ja hem aprofitat un fragment una mica més amunt.




 1-L´italià fa servir els verbs dispiacere o spiacere però en italià antic hi havia expressions com mi sa male (equivalent a la castellana) o mi sa peggio, amb el verb sapere en el seu significat originari, és a dir relacionat amb 'sabor'. O també es feia servir la construcció ésser+ grave (semblant en aquest cas a la catalana).
En romanesc antic hi ha la forma sapere+rio; desconeixem l´origen i significat d´aquest segon element rio: fo conceduto la corona a Palamedes, la quale cosa sappe molto rio ad Acilles.
 

  2.- A Le avventure di Pinocchio trobem exemples del patire italià amb el significat de 'suportar', el que en català diríem 'no poder sofrir': Il burattino, in tempo di vita sua, non aveva mai potuto patire le veccie: a sentir lui, gli facevano nausea, gli rivoltavan


 3.- Una contaminació semblant és la que fa que la paraula agonia es digui en molts dialectes, no només de la Ligúria, angonia o angunia. Vegeu per exemple aquesta pàgina o aquest vocabulari lígur.


dilluns, 25 de febrer de 2013

Au-delà des grilles/Le mura di Malapaga (film)

  No som gaire cinèfils i no ens interessen gens els Oscars però aquest era el moment per penjar aquesta curiositat, que ha aparegut recentment en aquest canal de Youtube. Es tracta d´una pel.lícula franco-italiana premiada a Cannes i que va guanyar l´any 1949 l´Oscar al millor film de parla no anglesa. 
 I de fet és un film amb moltes parles: ambientat a la Gènova de la postguerra (i en concret al barri de Molo), hi podem sentir el francès del protagonista, l´italià i el genovès, tot plegat amb subtítols en anglès (tot i que, si hem entès bé el francès accelerat de Jean Gabin, no sempre són uns subtítols acurats).

  (Un multilingüisme, per cert, que sembla que no es va mantenir en la versió italiana


     

  La presència del genovès, però, ens ha semblat minsa; gairebé tots els personatges parlen italià, cosa que no tenim clar que es correspongui a la realitat lingüística de l´època.

  Potser sí són més versemblants escenes com aquesta, on un personatge que al llarg de tot el film s´expressa en genovès ho fa tambè, amb tota naturalitat, quan se li adrecen uns simpàtics agents de l´ordre.

  
  [més sobre Gènova al cinema, i en concret al cinema negre, aquí]

 

divendres, 8 de febrer de 2013

L´autobus de Gènova, de nou.

  Aquest text prové del darrer número (el de gener) del Gazzettino Sampierdarenese, un dels pocs mitjans de comunicació que inclou articles en genovès. El text està escrit per un col.laborador habitual del diari, O Crescentin ('el singlot'). La traducció, amb els seus possibles errors, és nostra. 
  (L´article ens ha fet gràcia, entre altres motius, perquè s´hi tracta un tema que ja es va tocar de passada en l´anterior entrada d´aquest del blog: el transport metropolità a Gènova. I en concret s´hi parla d´una cosa semblant a aquesta)

O “bigetto integròu”

A pâ ’na föa, ma se gh’é ’na cösa ch’a fonçionn-a, sùbito te ghe métan e moen in çimma pe desfâla (..). L’é ciæo a tutti che giâ a çitæ in sce ’n òutobo a no l’é a ciù bella demôa. Quande poi o l’é pin no ti sæ mai comme stâ: se ti te metti de traverso ti t’arenbi a un, se ti te infricci tramezo a doe personn-e no t’ariesci ciù a tegnite. (..)… ma se t’æ d’anâ ’n centro, da solo, (..) no l’é che ti peu spende dinæ a rêo pe tegnî a machina drent’a ’n posteggio. E aloa ti t’adatti a pigiâ ’n òutobo. E bezeugna ancon ringraçiâ che ghe son… Va ben: ghe son quande gh’en (..). Però, no se peu mogognâ de longo e no bezeugna genâse a dî che o “bigetto integròu”, treno + bus, o l’é ’na gran bella invençion. (..) inte ’n bagio de gallo ti væ da ’na parte a l’atra da çitæ, che no scodémosou, a l’é longa comme a famme. Dæto che o “bigetto integròu” o fonçionn-a ben, cose gh’é de megio che levalo d’inti pê? E coscì (..), rionioin in Comun, in Region, ratelle, discuscioin, (..)… Insomma a-a fin de sto gran ramadan quæ a l’é a soluçion? Quella de eliminâ o “bigetto integròu” ò donca oumentâ de ’n spropòxito o seu costo.(..) O Crescentin
El bitllet integrat. Pot semblar una faula, però si hi ha una cosa que funciona, de seguida hi posen les mans al damunt per desfer-la. Tothom té clar que fer voltes a la ciutat en un autobus no és la millor manera de passar l´estona. I si és ple no saps mai com posar-te: si et fiques de costat t´arrambes a algú, en mig de dues persones no t´aguantes dret. (..) però si has d´anar tot sol al Centre, no pots gastar diners de qualsevol manera en un aparcament. I aleshores t´adaptes a agafar l´autobus. I encara hem d´agrair que n´hi hagi.. Bé, n´hi ha quan n´hi ha (..) Però no es pot estar sempre rondinant i cal dir que el “bitllet integrat”, tren+bus, és una gran invenció. (..) en un tres i no res travesses la ciutat, que, no ho oblidem, és llarga com un dia sense pa. Donat que el “bitllet integrat” és una cosa que funciona bé, què millor que treure-ns-la del mig?. I així (..) reunions a l´Ajuntament, al Parlament, baralles, discussions (..). En definitiva, al final de tot aquest enrenou quina és la solució? eliminar el “bitllet integrat” o, si no, augmentar-ne exageradament el preu (..).


  Paraules i expressions:

 A rêo.- En aquest text l´expressió equival, tal i com veiem al petit vocabulari del final de la pàgina del Gazzettino, a l´italià 'come viene viene'. Però en altres contextos es fa servir també amb el significat de 'completament'. L´Andrea Acquarone ens ho aclaria fa uns dies: conec dos significats de "areo": el primer és 'del tot, 'completament': co-i seu studdi in sciô zeneise o çerca a tegnir inçeiza una sciamma che sedonca a s´asmortieiva areo (que podem traduir: 'amb els seus estudis sobre el genovès cerca de mantenir encesa una flama que altrament s´apagaria'. El verb asmortar és semblant al cat. esmorteir o l´it. antic ammortare); el segon és 'en general': se conscideremmo a costion in areo.

  Per acabar d´entendre el concepte, vegem què va dir Alessandro Guasoni en comentar dues traduccions al genovès de la frase d´Horaci Non omnis moriar:

il No moiò tutto arrëo di Bacigalupo è certo più forte e caratteristico, a nostro parere, di un comune Mi tutto no moiò; il significato di arrëo è infatti "interamente", "ai minimi termini".  L'impressione che si riporta dalla lettura di Costa è quella di un'onesta traduzione quasi letterale (..)

arreu català té avui dia un significat més aviat locatiu, però no és difícil trobar exemples amb el significat 'sense excepció, en general' semblant al genovès; de l´Alcover-Moll:  -Aquestes taronges, triades van a tant; però arreu, van més barato. -Duis-ho ben arreu, no deixeu res
 És un ús viu a Mallorca i València (on pot arribar a voler dir dues coses que podrien semblar contradictòries: 'sense cura' d´una banda, una mica com en l´exemple genovès, i 'sistemàticament' de l´altra), com veiem aquí:

  A propòsit del significat de arreu com a 'fer una cosa ordenadament, completament, sense deixar-se'n parts', (..) pròpia de les marques d'Elx, ho és igualment de les marques orientals marines de Mallorca. Direm a un infant que, davant un plat d'arròs, va triant les tallades i deixa l'arròs: «Ei, Joan, menja arreu».
(..) 4. Sense atenció ni esment; amb deixadesa (Val.); cast. de cualquier manera. Persona malcarada y lletja que ademés vist molt arreu (..)
En altres contrades del País Valencià (a la Valldigna, per exemple), el significat que tractem del mot arreu és expressat amb al tall (..): Mengeu al tall al tall i no vos deixeu res



  Donca.- Donca o el sedonca que veiem més amunt en una frase de l´Andrea semblen diferents del doncs català i el dunque italià; signifiquen 'altrament', 'si no', 'en cas contrari' (it. altrimenti). Amb significat semblant hem trobat de vegades l´expressió da-o resto (que no és exactament igual a l´it. del resto, 'd´altra banda').


  Ghe son quande gh´en.- La nostra traducció ha resultat reiterativa ('n´hi ha quan n´hi ha'. Potser hauríem pogut intentar jugar amb ésser-hi i haver-hi). El text genovès evita la repetició aprofitant les dues formes diferents de la tercera persona plural del present d´ésser. La forma en és extraordinàriament simple (igual al é singular amb l´afegit d´una n de plural) i es troba en més llengües del Nord d´Itàlia, com en parmigià.


  (Zena) a l´é longa comme a famme.-  D´aquest frase no farem cap comentari lingüístic; només volem dir que O Crescentin té tota la raó del món: Gènova és molt i molt llarga