Entrada col.lectiva

  Fa dues entrades vam parlar d´aviat i altres adverbis de temps; qui segueixi aquest blog haurà detectat que el tema ens interessa especialment; i creiem que objectivament és interessant per com a mínim 4 motius:

-L´etimologia d´aviat no està encara aclarida; i tenim la sensació que potser no ha rebut tanta atenció com caldria

-Aquest adverbi es troba en català i reapareix en lígur (sota les formes aviau o aviòu) però sembla haver-hi un forat a la majoria del territori occità. Desenvolupaments paral.lels i independents en català i lígur o alguna relació entre els dos?

-Presenta a totes dues llengües diferents nivells de gramaticalització, de manera que pot voler dir 'ràpid(ament)' o 'en poc temps': així, per exemple, tant en lígur com en català hi ha zones on podem dir 'ha caminat aviat' però potser no 'ha arribat aviat', i a l´inrevés.

 -altres mots amb funcions semblants a aviat, com (a)lego, tenen també una "història" prou interessant com per no deixar-los de banda i estigmatitzar-los com a "horribles castellanismes"1. En aquesta entrada dedicarem molt d´espai a aquest adverbi (a)lego.


   El cas és que amb intenció de complementar l´article vam encetar una enquesta en un fòrum d´Internet. Enquesta no científica, evidentment, però que no deixa de tenir la seva gràcia perquè al fòrum en qüestió trobem un munt de gent interessada pel català i, el que és més important en aquest cas, hi trobem també una representació de parlants de Catalunya, Balears i País valencià.

  El fil és aquest
http://www.racocatala.cat/forums/fil/196947/aviat-prest-prompte-tost-lego?pag=1 

 i les respostes van confirmar els usos i la distribució geogràfica dels diferents adverbis esmentats a l´article, però a més a més contenen informació molt interessant. Pengem a sota, amb un format de lletra diferent, algunes d´aquestes respostes rebudes; la primera és la més llarga. Per tal que el lector/a pugui situar millor la zona esmentada a cada resposta, afegim un nombre diferent a continuació de cada comarca citada; a sota trobareu un mapa del domini català amb el nombre damunt la comarca o zona corresponent. Estructurem els comentaris en blocs -bloc dels que diuen aviat, bloc prompte i alego- però sovint les paraules conviuen, tal i com veurem:

  .Usos d´aviat (i prest):

-Jo som mallorquí (1) i, per tant, cap resposta de l'enquesta no representa exactament com ho dic jo. Ho explicaré:

• Fem servir prest com a antònim de tard. Majoritàriament l'empram dins d'un mateix dia, sobretot al matí (aixecar-se prest, per exemple) però es pot emprar a qualsevol hora del dia (a l'expressió fer prest, o dir que encara és prest quan arribes abans de l'hora prevista a un esdeveniment, per exemple). Tot i això, també es pot fer servir referint-se a un espai de temps molt més ampli (..), quan per exemple dius que encara és prest per dir-li tal cosa. És sinònim de d'hora, expressió que també fem servir però menys.
• Fem servir aviat amb dos significats diferents:
  • D'aquí a poc temps (aquest és el significat que demanes tu al fil-enquesta). (..)
  • Ràpidament (a gran velocitat). Diem que aquell cotxe va massa aviat per aquest carrer (circula a una velocitat excessiva), que aquest al·lot corr més aviat que jo ((..) a més velocitat que jo), etc. Aquest ús també es pot expressar amb l'expressió fer via (aquest cotxe fa massa via, aquest al·lot fa molta via quan corr, etc.).

Si sabeu anglès, així ho veureu molt clar: Prest/d'hora=early. Aviat=soon/quickly. 
En cap cas no confonem aquests dos casos: no diem  aixecar-se aviat (perquè això voldria dir que surts del llit fent un bot a gran velocitat) ni tampoc diem prest passarà tal cosa (sempre aviat).

Van respondre reconeixent com a propi l´ús d´aviat com a sinònim de l´anglès soon -però de vegades també envaint el terreny a 'd´hora'- gent del Maresme (2), Barcelona (3), Àrea metropolitana de Barcelona (4), la Garrotxa (5)... No hem gosat apuntar-lo a altres comarques catalanes des de les quals no hem tingut resposta, però està clar que aviat té un ús molt habitual a Catalunya, tret de les zones que veurem més a vall. Passa el mateix amb l´us de prompte en valencià: només quedarà marcat en algunes comarques però és habitual a tot el PV i part del sud de Catalunya

  . prompte; prompte/(a)lego; (a)lego/aviat 

-Prompte normalment, alguna vegada utilitze "aviat" però més que res quan estic escrivint alguna cosa reflexionada i normalment per no usar repetitivament prompte (..) Visc al País Valencià, el meu valencià ve influenciat per gent de la Ribera del Xúquer (6), la Vall d'Albaida (7) i l'Horta (8).

-Prompte. M'atreveria a dir que en tot el País Valencià no es coneix una altra forma per a eixe adverbi de temps, ni tan sols en la franja nord de transició dialectal.

a l´article anterior havíem parlat d´aquesta zona de transició que esmenta l´internauta, basant-nos entre d´altres en wikipèdia; alguna de les respostes i els nostres coneguts/des del Baix Ebre (9) ens confirmen que allà fan servir prompte (pron. pronte) per 'aviat' i alego com a comiat. Més respostes de la zona:

-Prompte (generalment ho diem pronte) i alego o alego lego (no l'utilitzo, està en desús) De fet és un castellanisme antic i readaptat: luego-lego   

El Sénia (10).
pd: aviat només de tant en tant per diversificar el lèxic, no per formar part del meu dialecte.

-"Pronte" es diu pels arrossars. La meva àvia deia "alego", però jo no entenia que volgués dir "aviat", sinó "amb el temps", "a la llarga", p.e. (..) "alego se'ns pujarien a les barbes" -ho recordo associat a coses negatives, indesitjables (..) La meva àvia va viure tota la vida a Amposta (11). Tinc entès que la seva família venia de més endins, de Santa Bàrbara (11) (..). Això d'alego ho he sentit a més gent pel delta, es va perdent (..)

-Faig servir "alego".

Sóc descendent del Baix Camp i la Conca de Barberà.(12)

La referència al Baix Camp ens interessa especialment. Hi tornem al final del post.

-Alego és el que deia sempre ma padrina, Garrigues. (13)

Un amic de les Garrigues ens confirma que diuen alego on un barceloní o gironí diria aviat, però que en canvi per 'd´hora' fan servir aviat:  aixecar-se aviat al matí.  En canvi a l´entrada anterior vam veure una frase -reportada per Joan Veny-, on lego sembla voler dir d´hora: ban eixí lego de maití; ribagorçà (14). -Més informació sobre l´ús d´aquest mot a la Ribagorça en aquest llibre, on també llegim

                       El ribagorçà a l'alta Llitera: els parlars de la vall de la Sosa de Peralta-

-Jo sóc del País Valencià (Alacant)(15) i faig servir ''prompte''.  I no coneixia ''lego'' i ''prest''. 

  Altres respostes del fòrum ens permeten dir tres coses aviades més: 

-Un internauta va arribar a fer una cerca a Internet per saber la frequència d´ús de cada adverbi en textos literaris. El seu resultat (a sota) creiem que mostra que alguns dels mots citats són vistos pels/les parlants com a propis del registre oral, i que aviat és el mot més habitual a l´escrit -ja hem vist que molts valencians el veuen com a no propi però utilitzable en determinats contextos, sobretot formals-:

 • 93% aviat
• 6,5% prompte
• 0,5% tost
• 0,0% lego

-Segona: a l´article anterior havíem comentat que el genovès aviòu pot voler dir també acostumat (aquí un exemple recent, on se´ns parla d´un peix de l´aquari de Gènova que s´ha acostumat al seu nou hàbitat), i que a València hi ha la paraula aveat. Dues respostes van parlar del cas valencià:

- pel nord de Castelló sí que sentiràs dir "aveat" com a estar acostumat. "Encara no estic aveat a la nova casa"

- "Avear" (avesar) vol dir acostumar. Hi ha tendència en valencià a el·lidir les "s" intervocàliques (perea, malea, etc...) tret que prové de l'Edat Mitjana (Llull per ex. també ho feia (..)).   No té res a veure amb "aviat"

-Tercera: ús d´Enjorn per dir d´hora (desconeixem si està en relació amb el napolità 'e juorno; it. presto):

-Faig servir prompte. Aviat em sona alié com que vaig aprendre català fa molts anys al Principat, em va quedar clara des del començament la diferència entre aviat i d'hora. I per això em mata quan sent gent dient prompte per als dos significats, hi han molts valencians que ho fan. Jo per a voler dir d'hora (early) faig servir enjorn, un adverbi bonic, genuí, que a Mislata no usa ningú però a les Marines (16) sí.

Al mapa veiem l´ús d´alego a la zona occidental de Catalunya i a la Franja; no és difícil trobar més testimonis que omplin els 'forats' entre comarques: vegeu per exemple aquest altre fil del mateix fòrum. Comprovem aquesta major extensió també amb l´ajut d´alguns llibres: aquest, sobre l´Alta Llitera. O els que estudien les parles del Baix Cinca:

                                   Hèctor Moret, Màrio Sasot;  Aproximació descriptiva a la llengua de Saidí

Al Pallars Subirà:

   Isaac Beà Pons; El lèxic del Pallars Sobirà i la Vall Fosca a través de la seua fonètica

i en general al Pla de Lleida: vegem els exemples d´aquest diccionari lleidatà

Alego: De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No tardos eh? Tranquil que alego vindré". 
Alegolego: Molt més que Alego, ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo camp". 

Ampessar: Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a ploure alego". 

"Asussegat que alego vindrà lo tren home!". 

Aquest article del 2007 aparegut en una revista feta a la Ribera de Sió donava lego com una paraula gairebé ja perduda a la zona.


De fet trobem la paraula més a occident, com a mínim al sud-est. El diccionari Alcover ens en dóna la següent extensió -amb fonètica oriental-: : Fon.: əlέɣu (Barc., Penedès, Tarr.) i ens ofereix el següent exemple de la parla de Valls: «¿No vindràs?—Alego vinc»

 Aquest escrit sobre el dialecte d´Alcover -Alt Camp, a prop de Valls- ens dóna alego com a mot local per 'aviat'. Coneguts nostres de Constantí (Tarragonès) fan servir habitualment alego -i també aviat-. Un d´ells ens comenta que la frase arribarà alego li sembla totalment genuïna i que en canvi té dubtes amb la mateixa frase expressada en passat va arribar alego. 


  i aquest llibre ens dóna alego com a mot típic del Camp de Tarragona -tan típic que l´autor no en coneix la veritable extensió i el considera 'exclusiu' de la zona-: 

   En canvi alguns familiars directes originaris del nucli de pescadors de Cambrils (Baix Camp) ens comenten que no coneixen alego (ni tampoc prompte, que apareix citada al llibre de Pere Navarro El parlar de Cambrils); fan servir només aviat, també per dir 'd´hora'.

   Pel que fa als usos de la paraula, ja hem vist que alego no té una equivalència exacta amb altres adverbis -ni un mateix significat a tot arreu on es fa servir-. Aquest blog sobre el Baix Ebre ho confirma: 

L'adverbi alego la recull el DCVB com un castellanisme equivalent a prompte. I així és, tot i que no sempre son intercanviables. Per exemple, podem dir “alego arribarà el teu pare”, en canvi no podem construir “no vagis tan alego perquè encara els trobaràs dinant”; en aquest segon cas hauríem de recórrer necessàriament a aviat, prompte, d'hora..

Per arrodonir el nostre projecte d´enquesta, hem contactat amb 3 importants dialectòlegs catalans que, molt amablement, ens han respost:

 l´Eugeni Casanova, autor, entre d´altres,  d´aquest dietari (socio)lingüístic, ens comenta: 

El record més consistent que tinc de 'lego' i 'alego' és a casa, per part de la meua mare de Fraga, que l'usava habitualment en el sentit de 'de seguida'.
(..) per les terres de ponent és -o era- prou habitual, si bé és un mot desprestigiat i molts parlants l'eviten, i els més joves en prescindeixen.

L´Anna Montserrat Ciurana ens diu:

La gent de la meva generació coneix i fa servir alego, a l'Alt Camp en el sentit de de seguida, no d'aviat/d'hora: "alego vindré" (no pas "va arribar alego"). (..) la forma està documentada en bona part de l'occidental, a més del tarragoní. També a les Terres de l'Ebre em consta que té més el sentit de d'hora ("va arribar alego", però mai quantificat: *"va arribar molt alego"). Concretament a la Sénia és viu en les generacions més grans.
 A les actes del XXIII Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica (2000) vaig publicar un article sobre pervivença de formes lèxiques patrimonials de l'Alt Camp i en parlo breument.

I la Mar Massanell ens comenta que no falta gaire per l´aparició del volum VIII de l´Atles Lingüístic del Domini Català, que inclourà la paraula 'aviat'. O sigui que de tot plegat tornarem a parlar, tard o d´hora -existeix cap dialecte on es digui tard o alego?-


 NOTA

 1.- Pompeu Fabra, Conversa filològica 405 (negreta nostra):  Adés indica «un moment molt pròxim a l’actual», i és el verb que determina si aquell moment és anterior o posterior al moment present. (..) La llengua té prou adverbis i expressions adverbials que designen inequívocament el futur o el passat perquè constitueixi un defecte que un determinat adverbi pugui designar adés el futur adés el passat. I sobretot la llengua no guanyaria res que, perquè adés designa un moment pretèrit, el rebutgéssim per a la designació d’un temps futur substituint-lo per l’horrible alego (..)

 Aquesta proposta d´estàndard oral per les comarques del Baix Ebre i el Montsià el dóna com a paraula “a evitar” i a substituir amb aviat o prompte


pel que fa a l´etimologia, vegem què en diu l´Anna Montserrat, citada també al cos de l´article.

   Anna Montserrat Ciurana; Pervivència de formes lexicals patrimonials de l´Alt Camp...

ILLICO i AD LOCU també a l´origen d´un adverbi en vell genovès, possible cosí d´Alego:

   G.Flechia; Annotazioni genovesi (1885)

Vegem també Rohlfs:

 

Quequejar

(Aquesta entrada sobre el mentider més famós de la literatura no té res a veure amb la campanya electoral catalana que hem hagut de patir, ni amb alguns polítics, ni amb que n´estiguem sentint de grosses)

                                                                                 

  En aquesta web sobre el poble piemontès de Bandita trobem una preciosa versió en genovès del clàssic de Collodi, Pinotxo.  El fragment següent, amb l´original italià al costat, correspon al moment en que Mestre Cirera té el primer contacte amb el tros de fusta parlant que acabarà convertit en Pinotxo:

Sta vòtta o Sciô Çëxa o gh'é arrestòu, co-i euggi feua dä tésta dä poìa, a bocca averta e a lengua ch'a ghe pendeiva comme quella de'n can. Appenha o se repiggia n'pō, co-a voxe ch'a trémma, o se mette a checchezzâ: -Ma,ma,ma Fōa de´n marionetto ch´o se ciamava Pinòsso Cap. I

Questa volta maestro Ciliegia restò di stucco, cogli occhi fuori del capo per la paura, colla bocca spalancata e colla lingua giù ciondoloni fino al mento, come un mascherone da fontana. Appena riebbe l'uso della parola, cominciò a dire tremando e balbettando dallo spavento: -Ma (..)

  A la mateixa web hi ha també la traducció en el dialecte local. En tractar-se d´una parla de transició entre piemontès i lígur, no és estrany que la forma que adopta l´infinitiu quequejar en la seva darrera sil.laba sigui la que trobem habitualment en piemontès (i en francès) en el cas dels verbs de la primera conjugació: chechedzè 1

  En alguna edició catalana el verb utilitzat no és quequejar sinó barbotejar. La traducció potser resta així fidel a l´original italià però tenim la sensació que perd un pèl de genuïnitat.

  Per cert, no podem acabar sense recordar (tal i com va fer aquest blogaire) que, si no fos perquè la cultura catalana es troba des de fa temps supeditada i a remolc d´una altra, el nom amb que coneixem el personatge no seria Pinotxo sinó una cosa així com Pinòquio.

1- El text en dialecte: Shtavoetta u Sciù Cirexa u jè rishtò, a cui oedx foera dra tèshta dra paw, ra bucca düèrta e ra làingua ch’a pendiva me quara d’in can. Apaina ch’u s’arpìa n’shtiminin, a cu ra vuux ch’a trèmma, us bétta a chechedzè: - Ma,ma,ma (..)

Dues coses aviades

            Textos en dialecte de Ventimiglia:

[el burret] u se pesca cu’a cana e u l’é retegnüu in pesciu da pivéli, percose u pita assai aviau. '(..) pica ràpidament/aviat'

[els pops] i nöa megliu e ciü aviau, andandu indarré pe’ avé caciau föra, da in tübu (..) ch’i l’àn inta pansa, ina schìta d’aiga '(..) neden millor i més ràpidament (..)'

[a l´aranya de mar, peix verinós] Besögna tagliàghe aviau a spina velenusa (.) Deme a mente, se duvessi esse punzüi, feve ve’ aviau da in meigu 'tallar-li de seguida/ràpidament (..) 'aneu de seguida/ràpidament al metge'  

                  E. Malan; pesci e bestie de marina intu parla ventemigliusu 


 
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana ens recorda que l´adverbi temporal aviat, provindria de formes antigues catalano-occitanes com viats o ivaç.  

[s. XVII; dels antics viats, vivats, ivaç, der. del ll. vivacius 'més vivament, més ràpidament', amb la a- inicial d'altres adverbis (a-hir, a-vui, a-prés, a-prop)]

Es tracta de l´etimologia clàssica d´en Coromines, que relaciona les variants esmentades amb el toscà avaccio, ja emprat per Dante. Del qual deriva più avaccio (més aviat; it. mod. piuttosto).

  Ens sembla possible, però, que l´adverbi com el coneixem actualment sigui la forma participial del verb aviar(-se), "posar-se en marxa" (cf. italià: avviare). De fet el diccionari Alcover-Moll cita l´etimologia més habitual però deixa oberta l´opció que aviat provingui de via:

Etim.: incerta. Podria esser derivat de via, car via  significa ‘rapidesa’, ‘promptitud’. (..) Coromines (AIL Cuyo, iii, 206) opina que aviat és una variant de l'arcaic ivaç, que ve del llatí vivacius, ‘més ràpid’, amb dissimilació de la -v-. Vegem de nou les dues opcions amb dos clàssics occitans: en el seu lèxic Raynouard va ajuntar les entrades vivatz/viatz, englobats tots dos dins l´entrada general vida (donant per cert el curiós i  paradoxal  exemple  que veiem a sota). En canvi Honnorat va relacionar els seus viat/ts/z amb 'via'    F-J Raynouard; Lexique roman (1844)             SJ Honnorat; Dictionnaire de la langue d´oc (1847)

seguint amb autors occitans -ara més recents- en aquesta pàgina 
trobem la hipòtesi que aviat  sigui una forma híbrida, i se´ns parla d´una paraula de transició: aviadament

A l'époque médiévale, on connaissait déjà un synonyme de viatz/vivatz  avec aviadament. La première forme était dérivée de viu: elle ne se trouve plus dans les dictionnaires modernes mais elle est remplacée avec le même sens par viu  (Mistral, p. 1119) et surtout vivament  qui expriment une idée de rapidité. La seconde forme était dérivée de via: elle ne se trouve plus dans les dictionnaires avec ce même sens mais est remplacée par aviat  qui contient également l'idée de «se mettre en chemin». Mais l'adverbe aviat  d'aujourd'hui peut aussi bien dériver de viatz  (ou viat), avoir subi l' attraction de aviat  (aviadament) et reçu un  a  prothétique.. Il en est de même de viet chez Garros qui peut dériver de viatz  comme de aviat. Et de «vite» en français...

en aquest text acabat de veure citen el "viu" de Mistral, però si anem al Tresor del Felibrige de l´autor provençal, trobem una entrada "aviar" que acaba així

En való existeix l´expressió Abèye/Abîye 'afanya´t'. Pel que sembla seria, però, l´equivalent de 'hàbil':

    
  La possibilitat que aviat provingui de la forma participial del verb  aviar(-se) -i recordem que el propi Alcover cita la forma femenina  aviada2-, sembla reforçada pel fet que la forma lígur aviòu/aviau té també morfologia de participi, amb significat quasi idèntic a l´aviat català3:
     beseugna fâ quarcösa, e aviòu.*

*- els exemples genovesos sense lligam provenen tots de textos d´Alessandro Guasoni  publicats a la revista Bollezzumme! 

2- A la seva entrada del Diccionari Etimològic Coromines també cita de passada aquesta forma reportada per Alcover.  
A Mallorca fan servir prest per algunes de les funcions de l´aviat català i tot i que també aviat pot voler dir 'd´aquí a poc temps', de vegades sembla que signifiqui 'sobtat', com en aquest  Saps que ha estat d’aviat!  Des de Lleida arriba un altre aviats que sembla voler dir 'lliures' 'pel carrer' : n´hi han més d´aviats que de tancats. 
   En genovès la paraula més habitual per l´'aviat' del principat -i també pel 'd´hora'- és fito, que però també significa 'ràpidament' (en aquest segon significant equivalent al vite francès; fito seria també en origen un participi: de figere 'fixar''); sembla per tant que fito hagi evolucionat com l´aviat principatí però mantenint alhora el sentit originari 'ràpid'.
  

  3- Desconeixem si hi ha atestades formes femenines lígurs d´aviòu; en tot cas, aquest un po aviòu no ens sembla possible en català. En algunes varietats, com la de Bordighera, molt a prop de la frontera amb França,  aviat sembla ja de vegades tant gramaticalitzat com en català: anche se l´eira aviau, on vistu che geira tanta gente:  'tot i que era aviat (d´hora) he vist que hi havia molta gent'. En canvi hem vist exemples de la veïna Ventimiglia on aviau=ràpid(ament).
Un altre exemple ponentí, amb aviau precedint un altre participi, ordenació diferent a la del català: Mi eira in garsunassu, ma sun aviau andau dai pescavui a ve’ s’i me pigliava 'jo era un jovenet, però vaig anar aviat (ràpidament) a veure si els pescadors m´agafaven'
  D´altra banda comentem que aviòu també pot voler dir acostumat, com en aquest vers del poeta Gian Giacomo Cavalli (1590-1658):  avviòu à ra giassa dro tò cuoe; 'acostumat a la gelor del teu cor'. Però el suposem relacionat a  valencià aveat, aveada, que, pel que sembla, no és cap derivat de via, sinó de ll. *advitiare.

Només coneixem un mot semblant en dialectes del Sud d´Itàlia: en un de calabrès -emparentat, per tant, amb el sicilià- trobem el mot viatu, sobre el qual ens diuen això en aquesta gramàtica:

   Roccella Jonica -al nord de la qual, com a  curiositat, hi ha un Bosco catalano-:

El mot no falta al clàssic de Gerhard Rohlfs -amb referència inclosa al català- 

 Gerhard Rohlfs; Grammatica storica della lingua italiana e dei suoi dialetti V.3 (1970)

en aquests dos darrers textos hem vist aplicat al cas calabrès la mateixa doble etimologia vista per l´occità: relacionat amb viatz d´una banda, participi d´aviar de l´altra  

 Tornant a la Ligúria: en aquesta pàgina ens ofereixen un vocabulari del dialecte d´Imperia, i ens diuen: Aviàu (presto) e Aviase (incamminarsi), dal latino popolare ad-viare, p.p. adviatum.    I a la seva Grammatica del tabarchino  F.Toso dóna com a sinònim d´aviàu asbriàu (d´asbriâ 'llençar'; pron. 'agafar impuls')

  

Recordem que a les Balears aviat pot voler dir 'ràpidament' o, si tenim en compte l´existència de formes femenines, 'ràpid/a. També el trobem en forma de plural, com en aquest text, o en aquest altre d´Antoni Alcover:  Mos n’anam amb aquexa gent com un cavall a n-el cós, d’aviats
(I aquí un internauta lleidatà feia servir aquest aviats plural per contraposar qui feia les coses ràpidament i qui actua amb parsimònia)

 Un altre exemple d´Alvover extret del Bolletí; comentant els canvis que percebia en la fonètica de l´anglès d´Anglaterra, va dir: els inglesos tenen una tendencia mercadíssima a enfosquir, a rebaixar totes les vocals àtones, que les fan casi totes iguals, (.). Per això son tan mals d’entendre, sobre tot en parlar aviat.  

  
 També l´adverbi tost deriva del llatí tŏstum, forma participial amb el significat de torrat.4 -I el llatí promptus -i derivats romànics- era un participi. En aquesta emissió l´expert en genovès Franco Bampi ens parla sobre altres paraules i expressions genoveses per indicar velocitat, dues de les quals són de nou formes de participi: Spedîo/îa i a-a spedîa, de spedî -it. spedire-, que en català es pot traduir amb un altre derivat de via: 'enviar' (o tal i com ens recorda l´Alcover-Moll, amb el verb espedir/expedir, que vol dir 'enviar' i també Fer més ràpid; apressar (Mall.).(..) Despatxar; apressar-se, fer via (Mall.) )

 No sembla, en canvi, que tingui origen participial el cuita lígur i català (aquest darrer el sentim sobretot en l´expressió a corre-cuita o a cuita- corrents).

4.- A l´expressió Tot seguit (cast. en seguida) tornem a trobar un participi. Pompeu Fabra feia servir l´expressió -desconeguda per nosaltres i que no trobem al diccionari Alcover-Moll- 'Tot seguit que+verb en futur' com a equivalent de tan aviat com + verb en subjuntiu. Tot seguit que podré, li prometo llegir-lo va escriure en una carta adreçada, precisament, a A.M. Alcover. 

Pel que fa a tost/o: a les variants balears fins fa poc encara es feia servir la locució adverbial més tost ('més aviat'), amb un ús semblant al del piuttosto italià i el plutôt francès.

 Aquest adverbi (gairebé) pan-romànic tost es troba també en genovès, on més tost es diu ciutòsto (o ciufito). Té sentit temporal però també el significat derivat "quasi, gairebé"):

                     O scistema o l'é tòsto perfetto

  Amb un significat plenament temporal, tòsto (che) conserva encara funcions semblants a les de formes compostes del català antic de l´estil (ai)tantost com, substituïdes en català actual per construccions com tan aviat com1: 

 tòsto che son drento, te arvo a pòrta

  Ro Tunesin tòsto che o se fu accòrto / che da e tartañe ògn’òmmo era scappao (..) (exemple del 1781 citat en un article de Fiorenzo Toso)

 tantost con siam en Catalunya, (..) us trametrem la reina e dos fills nostres (Muntaner, Crònica)

  Les funcions de Tòsto resumides a l´entrada del diccionari Casaccia:

  Hi trobem a faltar potser l´ acepció traduible en italià amb appena o  en català amb 'tan aviat com' però també 'tot just ara; adés', i que vam trobar per exemple fa uns pocs dies en aquesta entrevista al Secolo XIX: Putròppo oua ò tòsto finio de fâ l’aggiornamento 'tot just ara he acabat..'

  Pengem a sota uns exemples més, però abans diem que en francès antic el participi del verb avoier es podia fer servir amb el significat  empressé. També que a la Catalunya Nord existeix una forma potser intermitja entre fer aviat i fer via: fer avia5 -forma que hem sentit també en boca de gent de la Garrotxa-. I que per aquesta calandreta del Tarn Los aviats consisteix en una presentacion aviada de practicas; o que l´internauta de la vall occitana del Piemont que volia donar una resposta breu a aquest article del Jornalet occità, va escriure dues coses ràpides, doas causas aviaas.

5- sembla que és per influència nordcatalana que al primer municipi occità després de Salses, Leucata, es fa servir també 'aviat' en comptes de l´occità lèu (vegeu pàg. 289 de la tesi La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó.). En canvi a zones del pirineu catalanoparlant trobem una forma lego, com en ribagorçà: ban eixí lego de maití (Joan Veny, els parlars catalans p. 146). Segons el diccionari Alcover seria un castellanisme provinent de 'luego'. No estaria per tant relacionat amb el lèu occità, però en tot cas sembla clar que es fa servir amb el significat de 'd´hora', 'aviat'. De fet el mot luego amb significat 'de seguida' es troba en desús en castellà però no, creiem, en aragonès. Una forma Alego també existeix en valencià de transició  (aviat=prompte, alego); també en alguerès trobem la forma lego però el llibre El català de l´Alguer el considera de nou un castellanisme. I un antic diccionari mallorquí-castellà va donar com a sinònims de tost: prest o luego. Vegeu a més a més aquesta conversa a Internet. Destaquem també que en eivissenc l´expressió lleu-lleu té el significat contrari a l´occità lèu: vol dir 'lentament'

EDIT. 5-1-2017: Al llibre Els gitanos catalans de França llegim aquesta interessant frase pronunciada per un gitano de Lesinyà (Lesinhan, Aude), on alego='ara, avui dia': n´hi ha moltes sortes, de manouches (..) però alego la llengua que parlen és el francès.

anche se l'eira aviau, on vistu che gheira tanta gente, (..) sciubitu, son arestau in pò sturdiu, ma peoi on acapiu cose sucedeva http://www.bordighera.net/menemuntu.htm

En aquest primer exemple, vist també a la nota 2, trobem un  aviau  amb el sentit de 'd´hora' -també veiem en aquest exemple l´ús de sciubitu amb sentit 'en un primer moment'; en altres contextos és equivalent al subito italià, 'de seguida' (i el subito dopo it. es tradueix sübitu dopu), però amb aquest significat també es pot fer servir in mantinente, germà del mantinent català i del  maintenant francès-. Veurem també com per 'd´hora' es pot fer servir prestu, però que el presto italià amb sentit 'ràpidament' es tradueix millor amb aviau -vegeu també la nota 1-. 

. El darrer exemple és genovès i el tòsto que hi trobem és traduït a l´italià amb 'subito'

 -Tuta a gente du paize (..) i saveva che candu Beduffa u picava cusci forte gh'eira da andà a viè in mantinente cose fuse suciesu, (..) A nutisia l'eira sa chi (..) in ta marina gh'eira ina macia scura (..) e subitu tuti i han pensau a in batelu cu se fuse sciavirau e alura besognava fa aviau pe purtà agiuti ai naufraghi http://www.bordighera.net/es-ver/abalena.htm

     -a gente se incaminava prestu pe arivà in campagna  aviau http://www.bordighera.net/es-ver/memim.htm

 -aviau, 1 presto 2 speditamente 3 velocemente

de bùnura, di buonora  prestu, di buon’ora

Enrico Malan; Dizionario Ventimigliese – Italiano Italiano - Ventimigliese

 -Me vestivu spedìu pe andà a travaià, andavu de cùita, ma cume arivavu ti èiri già là. http://www.bordighera.it/cultura/il_linguaggio/le_poesie

 -A l'atacco da Demaria l'é tòsto vegnuo apreuvo a rispòsta do scindico Marco Döia All'attacco della Demaria è subito seguita la risposta del sindaco Marco Doria  http://www.primocanale.it/notizie/stasera-liguria-ancheu-con-gli-studenti-del-dialetto-genovese-158218.html

  La qüestió de les primeres atestacions d´aviat també resulta interessant: els diccionaris catalans ens diuen que el mot no apareix per escrit fins al segle XVII, però en aquest diccionari del català antic trobem dues cites anteriors -de dues obres l´antiguitat de les quals ha estat o és posada en dubte-.  Pengem aquí la cita del Curial i Guelfa, amb un tantost inicial i un aviat final

E tantost lo haraut entra (…) e dix: -Senyors, yous suplich quem vullats dir si sabets algunes noues dun caualler qui aporta un scut negre (..) -(..) pens que sera al torneig, e quil poras trobar auiat (..)

Acabem dient que creiem que 'd´hora' no existeix en lígur; com és sabut sí el trobem en canvi en català/occità i en arpità. Un exemple franco-provençal:

Graphie d’origine (..) é r' évè trô tô par lui. É son modo d' haoura, é n' évè pâ d'zor!

Graphie supradialectale (ORB) (..) il ére trop tout por lui. Ils sont modâs d'hora, il n'ére pas jorn!

Français(traduction littérale) (..) c'était trop tôt pour lui. Ils sont partis de très bonne heure, le jour n'était pas levé!

      http://cheignieu-la-balme.over-blog.com/article-patois-bugiste-105059689.html

Post scriptum: una amiga ens va comentar un dia que creu que hauria d´existir la paraula aviadenc -o una altra de diferent però amb el mateix significat que s´intueix en aquesta, semblant a primerenc-. El mot no es troba en cap diccionari i, de fet, una cerca a google no dóna cap resultat... o millor dit no en donava cap: la deixem escrita aquí per tal que, en certa manera, passi a existir.