dimarts, 27 de novembre de 2012

L´home del sac


El canal temàtic de YouTube A mae Zena és a punt d´arribar als 100 videos. Ens avancem i felicitem l´autora penjant aquí el video 99, dedicat a la figura del drapaire, o strassé:




   Seguint a YouTube, aquest és un altre drapaire genovès.

   El drapaire musical més conegut en català és probablement el de Joan Manuel Serrat. I com que hi ha qui diu que el portuguès i el genovès s´assemblen, aquí va també en la llengua de Pessoa.



dissabte, 24 de novembre de 2012

Quequejar

(Aquesta entrada sobre el mentider més famós de la literatura no té res a veure amb la campanya electoral catalana que hem hagut de patir, ni amb alguns polítics, ni amb que n´estiguem sentint de grosses)

      Pinocchio.jpg                                                                           

  En aquesta web sobre el poble piemontès de Bandita trobem una preciosa versió en genovès del clàssic de Collodi, Pinotxo.  El fragment següent, amb l´original italià al costat, correspon al moment en que Mestre Cirera té el primer contacte amb el tros de fusta parlant que acabarà convertit en Pinotxo:
Sta vòtta o Sciô Çëxa o gh'é arrestòu, co-i euggi feua dä tésta dä poìa, a bocca averta e a lengua ch'a ghe pendeiva comme quella de'n can. Appenha o se repiggia n'pō, co-a voxe ch'a trémma, o se mette a checchezzâ: -Ma,ma,ma
Fōa de´n marionetto ch´o se ciamava Pinòsso Cap. I
Questa volta maestro Ciliegia restò di stucco, cogli occhi fuori del capo per la paura, colla bocca spalancata e colla lingua giù ciondoloni fino al mento, come un mascherone da fontana. Appena riebbe l'uso della parola, cominciò a dire tremando e balbettando dallo spavento: -Ma (..)


  A la mateixa web hi ha també la traducció en el dialecte local. En tractar-se d´una parla de transició entre piemontès i lígur, no és estrany que la forma que adopta l´infinitiu quequejar en la darrera sil.laba sigui la que trobem habitualment en piemontès (i en francès) en el cas dels verbs de la primera conjugació: chechedzè 1

  En alguna edició catalana el verb utilitzat no és quequejar sinó barbotejar. La traducció potser resta així fidel a l´original italià però tenim la sensació que perd un pèl de genuïnitat.

  Per cert, no podem acabar sense recordar (tal i com va fer aquest blocaire) que, si no fos perquè la cultura catalana es troba des de fa temps supeditada i a remolc d´una altra, el nom amb que coneixem el personatge no seria Pinotxo sinó una cosa així com Pinòquio.



1- El text en dialecte: Shtavoetta u Sciù Cirexa u jè rishtò, a cui oedx foera dra tèshta dra paw, ra bucca düèrta e ra làingua ch’a pendiva me quara d’in can. Apaina ch’u s’arpìa n’shtiminin, a cu ra vuux ch’a trèmma, us bétta a chechedzè: - Ma,ma,ma (..)

divendres, 2 de novembre de 2012

Fer via


   L´adverbi (gairebé) pan-romànic tost es troba també en genovès. Pot tenir el significat derivat "quasi, gairebé"):

        O scistema o l'é tòsto perfetto.1

  Recordem també que a les variants balears fins fa poc encara es feia servir la locució adverbial més tost (més aviat), amb un ús semblant al del  piuttosto italià i el plutôt francès.

  Amb un significat plenament temporal, el genovès tòsto che conserva encara  funcions semblants al de formes compostes del català antic de l´estil (ai)tantost com, substituïdes en català actual per construccions com tan aviat com: 

      tòsto che son drento, te arvo a pòrta

 Ro Tunesin tòsto che o se fu accòrto / che da e tartañe ògn’òmmo era scappao (..) (exemple del 1781 citat en un article de Fiorenzo Toso)
 tantost con siam en Catalunya, (..) us trametrem la reina e dos fills nostres (Muntaner, Crònica)
  
  Continuant amb el català antic, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana ens recorda que aviat provindria de formes antigues catalano-occitanes com viats o ivaç.  

[s. XVII; dels antics viats, vivats, ivaç, der. del ll. vivacius 'més vivament, més ràpidament', amb la a- inicial d'altres adverbis (a-hir, a-vui, a-prés, a-prop)]


Es tracta de l´etimologia clàssica d´en Coromines, que relaciona les variants esmentades amb el toscà avaccio, ja emprat per Dante. Del qual deriva più avaccio (més aviat; it. mod. piuttosto).

                                                         *******  

  No volem desmentir aquesta etimologia clàssica però sí que ens sembla possible que l´adverbi com el coneixem actualment sigui la forma participial del verb aviar-se, "posar-se en marxa" (cf. italià: avviare). De fet el diccionari Alcover-Moll cita l´etimologia més habitual però deixa oberta l´opció que aviat provingui de via:

Etim.: incerta. Podria esser derivat de via, car via significa ‘rapidesa’, ‘promptitud’. (..) Coromines (AIL Cuyo, iii, 206) opina que aviat és una variant de l'arcaic ivaç, que ve del llatí vivacius, ‘més ràpid’, amb dissimilació de la -v-.

i en aquesta pàgina d´estudis occitans trobem la hipòtesi que aviat sigui una forma híbrida, i se´ns parla d´una forma de transició aviadament:

   A l'époque médiévale, on connaissait déjà un synonyme de viatz/vivatz  avec aviadament. La première forme était dérivée de viu: elle ne se trouve plus dans les dictionnaires modernes mais elle est remplacée avec le même sens par viu  (Mistral, p. 1119) et surtout vivament  qui expriment une idée de rapidité. La seconde forme était dérivée de via: elle ne se trouve plus dans les dictionnaires avec ce même sens mais est remplacée par aviat  qui contient également l'idée de «se mettre en chemin». Mais l'adverbe aviat  d'aujourd'hui peut aussi bien dériver de viatz  (ou viat), avoir subi l' attraction de aviat  (aviadament) et reçu unprothétique.. Il en est de même de viet chez Garros qui peut dériver de viatz  comme de aviat. Et de «vite» en français...
 

  La possibilitat que aviat provingui de la forma participial del verb aviar(-se) (i recordem que el propi Alcover cita la forma femenina aviada2), sembla reforçada pel fet que la forma genovesa avviòu té també morfologia de participi, amb significat idèntic al català 3:
     beseugna fâ quarcösa, e avviòu.

De la mateixa manera, per cert, que també el tost de què hem parlat deriva d´el llatí tŏstum, i equival a una forma participial amb el significat de torrat.

   Acabem dient que també en francès antic el participi del verb avoier es podia fer servir amb el significat empressé. I que a la Catalunya Nord existeix una forma potser intermitja entre fer aviat i fer via: fer avia.

         

    [ En aquesta emissió Franco Bampi ens parla sobre altres paraules i expressions genoveses per indicar velocitat. Dues de les quals són de nou formes de participi: Spedîo/îa i a-a spedîa (de spedî -it. spedire-, que en català es pot traduir amb un altre derivat de via: 'enviar').

 Deixem per un altre cop les expressions contràries que indiquen que les coses no cal fer-les de pressa i es poden fer cian cianin, xino-xano, amb parsimònia genovesa]


 
  1- els exemples genovesos provenen tots de textos d´Alessandro Guasoni publicats a la revista Bollezzumme!
  2- A la seva entrada del Diccionari Etimològic Coromines també cita de passada aquesta forma reportada per Alcover.
  3- En genovès l´adverbi sembla mantenir propietats de participi/adjectiu: beseugna fâ questo travaggio, e un po aviòu; on aviòu.sembla encara fer funció d´adjectiu de travaggio (existeix una forma femenina avià en cas de substantiu femení?) En algunes varietats, com la de Bordighera, molt a prop de la Provença, aviat sembla ja tant gramaticalitzat com en català: anche se l´eira aviau, on vistu che geira tanta gente:  'tot i que era aviat (d´hora) he vist que hi havia molta gent'
  D´altra banda comentem que avviòu també pot voler dir acostumat, com en aquest vers del poeta Gian Giacomo Cavalli (1590-1658): avviòu à ra giassa dro tò cuoe; 'acostumat a la gelor del teu cor'.