divendres, 19 d’octubre de 2012

"se" indefinit

   Comparem aquests dos textos, el primer referit als fets de Parma i escrit en dialecte parmigià1, i un altre, que ens explica la història de la Lanterna de Gènova, en genovès.
Il baricädi a Pärma in-t-al 1922 (Enrico Maletti, agost 2011)
 In chi gioron li a s’era miss insèmma un’ unitè antifasissta con: comunista, socialista e catolich (..) Mo però al primm d' agost a s’ comincia a muciär un sach äd camizi nigri in citè.(..) E proprja chi a s’ comincia a vèddros il primmi barichädi (..) Intant (..) sòtta il fuzilädi a mora Gino Gazzola, poch pu che un putén. In-t al dop mezdì a s’ riva a n'acordi (..) e a sé zlontana il camizi nigri..
  
O scìnbolo de Zêna (Ebe Buono Raffo setembre 2012) (..) A costruçiòn de ’na tôre in sciô (..) “Capo di Faro”, cómme o se ciàmma in italiàn,(..) a se peu fisâ in gîo a-o 1128 (..) M’àn iluminâ de néutte cómme ’na dîva do cîne: coscì tùtti pêuan védde no sôlo o mæ ràggio de lûxe ch’o pàssa e trénta mìggia, ma amirâ giórno e néutte o scìnbolo de Zêna,l’ùrtima vixón che se pòrta inti èuggi e into cheu quànde se pàrte, e a prìmma che se çèrca quànde se ritórna.


        Lanterna di Genova
    Barricades a Parma (esquerra) i A Lanterna de Zena  (font: Wikipedia)
 
   
   En tots dos hi ha una bona quantitat de construccions amb el pronom se. En una entrada anterior ja vam veure que en moltes llengües romàniques, com l´italià o el català, els verbs transitius poden formar frases impersonals (o potser hauríem de dir indefinides) amb un clític fent funció d´objecte directe i el pronom se reinterpretat com a subjecte -tot i que la posició del pronom no és l´habitual en un subjecte: en italià és posterior al clitic OD i a la negació, i en català posterior a la negació-. En piemontès o lígur aquesta possibilitat no existeix i el clític, si apareix, és subjecte. La situació és similar en altres parles del nord d´Itàlia, però el venecià o el friulà accepten totes dues opcions: la se vede seria una frase passiva (amb la fent de subjecte), i se la vede una frase impersonal (on la és objecte directe).
   
  Ara bé, sembla clar que també en lígur o piemontès la construcció se+verb intransitiu o transitiu sense objecte directe pot tenir una interpretació indefinida o impersonal. Al text genovès que reproduim en trobem unes quantes.2

   Giampaolo Salvi considera que, en el cas de l´italià, aquest segon tipus de construcció no era originàriament impersonal, sinó una alternativa a les passives no pronominals amb verb intransitiu (passives en desús en la llengua moderna, com per exemple fu combattuto o fu andato).

   Però en el seu conegut article sobre el se impersonal en piemontès, aplicable també en gran mesura als parlars de la Ligúria, Mair Parry ens ofereix exemples piemontesos del segle XIV que semblen demostrar que, al menys en el cas del les construccions amb verb modal (que expressa necessitat o possibilitat)+infinitiu, les frases amb se van adquirir ben aviat un significat impersonal o indefinit; ja sigui amb verb transitiu: 

(128) zo è che cor i lo porte a la sebortura,se dé dir,zo è zascun frel, .xij.Pater Noster e tante Ave, e qui sa de le aetre oracion,ensiben le dé dir (ib.ll. 262±263)
`that is, when they carry him to the grave, SE must say, that is each brother, twelve paternosters and as many Ave Marias,and whoever knows other prayers must say these too'
The agentive sense of se (that is, `one must say' not `there must be said') is induced by the intercalated phrase in (128), zo è zascun frel (`that is each brother'), which makes explicit the understood human subject.


 o intransitiu:
 (133) e poy a la seportura se dé istar tuit dentorn (ib.l.255)
and then at the grave SEmust-(sg.) stand everybody (pl.) around

  El pronom impersonal/indefinit hom hauria anat desapareixent fins a deixar pas a la nova construcció.3



  El que ens interessa destacar aquí són dues coses, que ens mostren que les construccions amb se impersonal existeixen en lígur i que es fan fortes, per dir-ho d´alguna manera, en les construccions modals:


• En primer lloc, les frases impersonals/indefinides amb verb intransitiu semblen ser en piemontès o parmigià una continuació de la construcció passiva pronominal, en el sentit que continua havent-hi un clític expletiu abans del pronom se. Però aquest clític és ara superfluu: l´expletiu anticipa un subjecte que no existeix. Així, a la frase parmigiana, aplicable també al cas piemontès, a s’era miss insèmma un’ unitè antifasissta, l´expletiu a es refereix al subjecte un´unitè.. ; en canvi a l´oració amb verb intransitiu a s’ riva a n'acordi no sembla que l´expletiu tingui referent (i és el pronom qui fa la funció de subjecte).


  Què succeeix en el cas lígur?  El genovès ha perdut l´expletiu al davant de se, i per tant no ens serveix per respondre. Però hi ha variants lígurs, com la d´Albenga, en que constatem l´esperada tendència a no fer-lo servir en el cas dels verbs intransitius:
se constructions with unaccusative, unegative and transitive verbs with unergative use (i.e., with no direct object) only occur with 3rd singular (masculine) agreement on the SCl/verb. Interestingly,(..) both SCl variant u and the zero form (Ø) are found in the corpus (30). (..)
(30) a. u se imparà ancù
SCl SI learn.3SG still.Adv
„one can still learn
b. Ø se vegghe oltre
(SCl) SI sees.3SG beyond.Adv
„one can see beyond


Segon: les construccions se+verb modal+infinitiu són possiblement els primers casos de passiva pronominal4. Però no només això: podrien ser les primeres construccions reinterpretades impersonalment, és a dir, aquelles on el pronom se pot ser més fàcilment reinterpretat com a subjecte i, per tant, el subjecte clític pot desaparèixer i donar pas a un pronom objecte directe (en aquest cas no preverbal, com en català o italià, sino postverbal). Així doncs podem trobar frases com la a se peu fisâ  del text que reproduïm, però també oracions com aquesta (que prové de la traducció del clàssic conte La Princesa i el pèsol):  o poîscio (el pèsol) o l’é stæto misso into muzeo, dove se peu vedilo ancon. Una frase així, pel que creiem saber, en parmigià sempre es dirà al s’ pól vèder5.
  D´altra banda, és a les construccions modals lígurs on poden coexistir dos se, l´indefinit i el reflexiu o recíproc. En Italià la combinació (en frases modals o no) dóna com a resultat la ben coneguda aparició del pronom ci: ci si pente ('ens penedim'); a algunes varietats vènetes el primer se (impersonal) es manté invariable: se se pente (vegeu Parry, obra citada 3.3). Aquesta presència de dos se en frases simples creiem que no és possible en genovès (la traduiríem amb el verb en 1ª persona de plural) però sí es pot donar amb verbs modals: se porieiva dâse do ti ('ens podríem tutejar' o el desuet 'hom es podria tutejar'), on el primer se és impersonal i el segon recíproc.


1- La tria d´aquest text vol ser, parafrasejant Orwell, un Homenatge a Parma, ara que es compleixen 90 anys d´uns fets que van suposar una de les majors mostres d´oposició al feixisme. El text ha estat penjat recentment també en format audio, llegit pel seu autor.
2-En tot cas sembla que encara hi ha entre els parlants de dialectes lígurs una resistència clara a la presència del se impersonal en molts contextos. Un exemple extret de l´Atles acústic Vivaldi: més d´una tercera part dels parlants tradueixen la frase italiana E tutto il giorno si mangiò, si bevette molto vino e si cantarono belle canzoni fent servir formes verbals de 3ª persona plural: han menjat, han begut..
3- El cas del piemontès és més complex: Parry ens ofereix diferents evidències en favor i en contra de la interpretació de se com a subjecte indefinit: d´una banda, els complements clítics no subjectes acostumen a postposar-se al verb en les formes compostes i en frases amb verb modal + infinitiu: a peul dilo (ell/ella) ho pot dir, però en el cas de les modals el pronom se és doblat, probablement perquè és interpretat com un subjecte que ha de precedir el verb: as peul disse, es pot dir.
 En contra de l´interpretació impersonal, d´altra banda, hi ha el fet que en piemontès, com en altres llengües del nord d´Itàlia o en francès, la posició del subjecte s´inverteix en les frases interrogatives, fet que no es produeix mai en el cas del pronom se.

4- També en el cas del català: recordem que dels exemples de català medieval que ens ofereix Joan Coromines, gairebé la meitat corresponen a aquestes construccions, començant pel preciós les conamines que.s solien laurar ab la jova.
5-  En alguns contextos, especialment quan el clitic repren el subjecte a les frases relatives, es pot fer servir el pronom indiferenciat a (que és el que s´hauria fet servir si la relativa fos frase principal): 
In-t-ilstorij ch’a s’ cóntäva... ('entre les històries que s´explicaven...')
Vóndi prìmm ch’a se vdäva ('un dels primers que es veia')

Aquestes frases sí que tenen un aire impersonal (noti´s que el verb de la primera frase és en singular tot i el subjecte plural) i probablement són un reflex de la manca d´agentivitat del subjecte.



dimecres, 3 d’octubre de 2012

Beure a la catalana


(Un brindis a la catalana per celebrar que els defensors de la llengua lígur -com els joves Stefano Lusito o Andrea Acquarone- han rebut l´esperançadora notícia que la seva llengua podria aconseguir el reconeixement oficial de l´Estat italià)


 A Gènova fan servir l´expressió beive a-a catalann-a per indicar la manera de beure que a Catalunya anomenem beure a galet. L´estri més habitual per fer caure el rajolí de líquid no serà en aquest cas el gòtto (got) sinó, evidentment, el porró:

           piron: contenitore in vetro con un beccuccio che si usava   nelle vecchie osterie per bere alla catalana


 Tot i que, segons aquest conegut blogger gascó, de tot plegat potser n´hauríem de dir beure a la gascona..