divendres, 21 de setembre de 2012

Aquí xalam

     El corresponent genovès del català xalar és, segons el diccionari
CASACCIA, sciallâse:  
       Scialla! scialla! Allegri! Evviva! Viva viva! Escl. d'allegrezza    
Sciallâse n. p. Rallegrarsi, Gioire, Gongolare,Giubilare. Provar gusto. Sentir piacere.

El verb existeix també (marginalment) en italià i altres dialectes.  I darrerament l´expressió scialla s´ha convertit en habitual entre els joves de moltes parts d´Itàlia. Fins i tot un film se´n fa ressó.


   Segons el diccionari Alcover-Moll xalar podria provenir             
del llatí exhalare, respirar’, ‘esplaiar-se’.És dubtós si xalar és paraula patrimonial del llatí de Catalunya, o si ens ha vingut per conducte de l'it. scialare (també usat pronominalment, scialarsela), que té el mateix significat  que el nostre xalar.

 és la mateixa etimologia que ens reporta el Vocabolario Etimologico della Lingua Italiana.



   Però escoltant el que diu Franco Bampi en aquesta emissió (dedicada a cantants genovesos com Natalino Otto o Joe Sentieri), ens ve un doble dubte:
 
  • D´una banda sembla que l´ús del verb pot ser també transitiu: L´idêa da fâ fortùnn-a a me scialâva.

  O sigui que xalem però també dubtem...
 
  

 

dijous, 6 de setembre de 2012

Sàn Pê d’Ænn-a

  Tànt’ànni fa, quànde nisciùn de niâtri o l’êa ancón nasciûo, Sàn Pê d’Ænn-a a l’êa ’na bèlla çitadìnn-a in sciô mâ, co-ina spiâgia lónga pròpio davànti a-e câze. (..)pöi, ànno dòppo ànno, l’é arivòu l’indùstria ch’a l’à trasformòu Sàn Pê d’Ænn-a inta Manchester italiànn-a, coscì fàbriche e pòrto se son mangiæ a spiâgia, cómme l’é sucèsso a Cornigén e a Séstri. (Ebe Buono Raffo; Sàn Pê d’ Ænn-a e i bàgni)

L´antiga vila de Sàn Pê d’Ænn-a, annexionada a Gènova el 1926, va perdre la seva platja i els seus espais verds en favor d´indústries i urbanització descontrolada del territori. No gaire diferent del que ha passat en diferents punts de la geografia catalana. 
Una coincidència més: cada cop és més gran l´oposició a que gran part del desenvolupament econòmic de la vila es basi en el model Las Vegas.

diumenge, 2 de setembre de 2012

(No) res

   La paraula catalana res és sovint percebuda pels parlants com un mot de significat negatiu inclús en casos en que no va precedit de la negació no. El curiós és que en els contextos en que per qualsevol parlant aquest pronom sí que manté la connotació positiva (quan el podem substituir amb alguna/qualque cosa, o cosa, o l´inefable i cada cop més nostrat algo), el genovès segueix fent servir el pronom ninte, inequivocament negatiu. En altres paraules: ninte és negatiu i res positiu però coincideixen en l´ús.

   Així per exemple, tots dos pronoms serveixen per frases interrogatives (en italià també existeix, tot i que marginal, aquest ús de niente). Prenem un exemple tabarquí -aplicable al cas de res i també al de gaire, com vàrem veure-:

7.73. (..) Pronomi e aggettivi negativi possono essere usati anche con un senso affermativo in frasi interrogative o ipotetiche (nel qual caso si può non avere la doppia negazione: (nu) ti ne sè ninte? ‘ne sai qualcosa?’). (F.Toso, Grammatica del tabarchino)


i el català gaire res (com a en els darrers anys no ha canviat gaire res) té l´equivalent genovès:
       
Pescoei, paizen,(..) pe lor no l’ea cangiou goæi ninte, poeivan nasce, demoase, louar, patir e moir in zeneize.
(Gianfranco Mangini, A-a reversa. Pròza zeneize a rizo ræo. Text penjat -amb alguns canvis de grafia respecte a l´original- a la web d´Andrea Acquarone)




 tot i que en aquest segon cas creiem que la construcció és deguda més aviat a les característiques del goæi genovès, que permeten de combinar-lo amb pronoms negatius.