diumenge, 24 de juny de 2012

Molt


   El genovès antic feia servir la variant monto del llatí multus/multum:

  Fo um,lo quar avea nome Bacon, e questo era monto devoto de la vergem Maria
  'l era monto noyte scura


 Tal i com ha passat en la majoria de parlars del Nord d´Itàlia o en francès, altres mots o combinacions de mots han anat substituint la paraula llatina:

    Molt (< MULTU, cf. OLom. molt, OVen. molto, OGen. monto, OPm. mult) has been generally discarded in the modern dialects. Traces of the pronoun persist in some compounds, e.g. Em-Rom. dimondi (inv.), Pm. mutubin ëd ("molto bene di"1) 'molto'.  


 En concret en els parlars de la Ligúria hi ha diferents opcions; tanto és potser la més habitual, però n´hi ha més; per exemple en tabarquí:

(..)per ‘parecchio,molto’ si ricorre (..) a ben ben, pe cuscì, inmüggiu, du bellu, de l’ànima de, abréttiu: ghe n’éa ben ben de gente ‘c’era molta gente’, l’è ciüvüu pe cuscì ‘è piovuto molto’,ému inmüggiu ‘eravamo tanti’, n’è vegnüu di belli invitè ‘sono venuti molti invitati’,gh’éa de l’ànima de zóne ‘c’erano molte ragazze’,i pésci che mangiòvan gh’éan abréttiu ‘i pesci abboccavano in molti’; in qualche caso si può ricorrere a pin de: gh’éa pin d’ègua ‘c’era molta acqua’.
 Fiorenzo Toso. Grammatica del tabarchino

pel que fa a les locucions adverbials

   quando si ha abbondanza di una cosa (..), oltre al bell’ avverbio abrétio, si può dire a batagión, a bezèffe, a rebócco. Oppure, con lo stesso significato, dalla parola capéllo (..) si ha la locuzione a capelæ  http://www.francobampi.it/zena/mi_chi/111220gs.html


     La variant bén bén és especialment interessant. No és ben bé (mai millor dit) idèntica a la que es fa servir en català. A diferència del Multum llatí o del beaucoup francès1 que, potser a causa del seu origen nominal, no poden acompanyar ni adjectius ni adverbis, bén bén no té gairebé cap limitació: acompanya adjectius, adverbis, verbs i substantius2. Un dels casos en que no sembla possible fer-lo servir és quan va precedit per l´article, en frases del tipus els molts nois que han vingut:

o pésto o saiéiva arivòu bén bén ciù tàrdi

i mû (..) gh'àn bén bén ciù paçiénsa de niâtri

ancheu gh'émmo bén bén de ciù

Sùsitelo bén bén prìmma de mangiâlo

Cöse pénso mi? Che o zenéize o ségge bén bén a réizego de sparî

quànd’a vìtta a l’êa bén bén dûa 


Com beaucoup, pot tenir funcions de pronom:

o l'aprofitâva de ògni èrbo (e ghe n'êa bén bén) pe incìdde co-ìn cotelìn o nómme seu

    
  A diferència de beaucoup, quan bén bén seguit de la preposició de acompanya substantius, a la preposició s´afegeix l´article.

Però, specie chì a Zena, da ben ben do tempo questo dittongo o no se deuvia ciû.

 (Tots els exemples provenen de la pàgina de L´AcadémiaLigùstica do Brénno o de la de Franco Bampi 


  En un altre blog, parlavem del curiós adverbi parmigià bombén.  A part del fet que bombén acostuma a anar postposat a l´adjectiu, els seus usos s´assemblen als del bén bén genovès. Les formes antigues atestades als vocabularis parmigians (moltbén, monbén) fan pensar que Bombén podria ser un creuament de formes com la genovesa d´una banda, i de l´altra les que adjunten l´adverbi molt a , com el mutubin ëd piemontès que citava G. Hull.


NOTES

1-D´entre l´abundant bibliografia podem destacar l´article De multum à beaucoup: entre adverbe et déterminant nominal d´Anne Carlier 

2-Donat que el ben bé català també té un origen clarament adverbial, és precisament la funció d´acompanyant d´adverbis i d´adjectius (tot i que en aquest cas es prefereix el simple ben) la que l´apropa més a l´expressió genovesa:


Si tingués aprop meu la bonica dama del castell, me 'n riuria ben bé, encara que fos més fosc!  http://ca.wikisource.org/wiki/La_d%C3%B2na_d%27aigua_i_altres_contalles_-_L%27intrepid_soldat_de_plom

Si jo fos del rei, li estovaria ben bé la pell!  http://ca.wikisource.org/wiki/Contes_%28Andersen%29_-_El_company_de_cam%C3%AD

   D´altra banda, en aquesta pàgina de registres sonors dels dialectes d´Itàlia, el parlant de Calasetta, un dels dos municipis de llengua lígur de Sardenya, tradueix la frase 'fa molta calor' amb inmüggiu coldu, on un muggio, que normalment determina substantius comptables i va seguit de la preposició de, fa funció d´adverbi sense preposició. (Molts catalanoparlants, de fet, tenim un ús vacil.lant de molt i fem servir, per exemple, l´expressió molta calor però en canvi molt de fred)
     

diumenge, 17 de juny de 2012

Gaire


  L´adverbi i pronom d´origen germànic gaire té equivalents en moltes llengües europees. En els parlars de la Ligúria, a l´igual que en català, l´adverbi es fa servir no només en les frases negatives sinó també a les interrogatives:

Guài è a sua volta un avverbio con valore di ‘molto’, usato per lo più in frasi negative: (..) ghe n’éa gente? – nu guài ce n’era gente? – non molta’; tuttavia ricorre anche in frasi interrogative come stè guài? state molto (a venire)?’, gh’ö guài? ci vuole molto?’. F.Toso. Grammatica del tabarchino

   Quan precedeix pronoms negatius el seu significat seria més proper a gairebé: goæi nisciun, gairebé ningú; goæi nínte, gairebé res (que recordem que en català es pot dir també gaire res, on res manté el seu significat positiu originari)

 
  La forma genovesa és, a diferència de la catalana, invariable, (la mateixa diferència que trobem, per exemple, entre l´occità standard i l´aranès
 
no gh’è goæi gente
No l'é goæi fàçile, ancheu, troâ doî genitoî che pàrlan tùtt'i doî in zenéize

   Altres formes a diferents dialectes són guari o, ja en parlars de transició amb el Piemontès, vàri: no m´agrada gaire: um pias naint vàri.

   Diguem, finalment, que la paraula ja apareix en textos antics:
no passao goairi tempo,questa femena morì (digilander.libero.it/alguas/anonimixiv.html)


dimecres, 13 de juny de 2012

Concordança 2

    En genovès de Gènova Centre hi ha manca de concordança verb/argument a les frases existencials (construides, com és habitual als parlars del Nord d´Itàlia, amb el verb ésser i el locatiu ghe), i a les passives reflexes, tant amb arguments definits com indefinits:

    se dêuviâva e palànche che gh'êa pe-o prànso.  (O Natâle zenéize)

i en general hi ha manca de concordança quan l´argument és postposat a qualsevol tipus de verb, no només als inacusatius: 
 
   Sccéuppa a prima-véia: sbràggia i zoêni, sâta i grìlli, màngia i pövei, rîe i zenéixi  (Anâ in céntro)
   quànde saiâ finîo a ciàssa nêuva   (Toponomàstega zenéize)

   també en els casos de dislocació a l´esquerra, sovint amb presència, com en català, del de partitiu:
   Palànche no ghe n’êa  (I penscêi de ’n zóveno zenéize)
   de procescioin no se ne fa ciù  (N’avei sprescia, sciafeur!) 
 Un cop aparegut el SN, és a dir, quan deixa de ser remàtic, la concordança ja és possible:

    Cangia i tenpi e cangian senpre in pezo! (Che tenpi!)
    se fâva i raieu (e se mangiâvan sôlo inte quéllo giórno)  (O Natâle zenéize)

  tot i que pot no haver-n´hi a la clàusula relativa:

   (..) se no i forèsti che vêgne chi finiéivan de pèrdise (Toponomàstega zenéize)

    Tal i com es pot veure, el genovès actual prescindeix del pronom clític expletiu, tant en aquests casos com a les frases meteorològiques o impersonals1, fet que l´apropa encara més al cas del català Nord-Occidental. Un cas oposat és el del bolonyès o el del piemontès, on trobem expletiu (a, una forma indiferenciada) i a més un locatiu (i, que podriem considerar redundant)2:
    Ai riva i client.

    Depenent del dialecte (i potser del parlant) hi ha un munt de variants pel que fa a la presència o no de clític però també al tipus de concordança. Veurem uns exemples de frases inacusatives amb SN postposat, obtinguts de dialectes de la Lunigiana,
zona amb parlars autònoms influits pels dialectes ligurs i emilians: 


                               Posizione del comune di Sarzana nella provincia della Spezia Posizione del comune di Zeri all'interno della provincia di Massa e Carrara Posizione del comune di Comano all'interno della provincia di Massa e Carrara
                                          Localització de Sarzana (prov. La Spezia) i Zeri i Comano (Massa-Carrara)


      A Zeri, a l´extrem Nord de la regió, no hi ha concordança, tampoc amb SN definits. Es fa servir un expletiu que coincideix amb l´article masculí (quan aquest es troba davant de dental):

       u vèn al done. la filen la stupa (http://www.earmi.it/castoglio/dialetto.htm)
 
     A Comano, més al Sud, hi ha absència de clític expletiu (a part de la l eufònica, també present en genovès. Veg. nota 1), i hi ha concordança verb/argument amb SN determinats (concordança de gènere al participi; no podem parlar de concordança en nombre perquè aquest dialecte és dels que han perdut la desinència de 3ª persona plural, de manera que el plural de Ra dona a neta i scar és  i donn i neta i scar)

      l´é gnuda dumà la maestra3  (Atlante Sintattico d´Italia ASIT)


    A Sarzana, ja dins la Ligúria, quan el SN és indefinit es fa servir un expletiu la, idèntic al femení de 3ª persona singular i plural4. La situació és similar a la del català nord occidental: no hi ha concordança quan el SN és indefinit, si que n´hi ha quan és definit (i ja no es fa servir el clític expletiu sinó el personal) .

         e s’ pò la ven ‘n Santu... (http://www.sarzana.org/citta/cultura/dialetto/modi_di_dire.htm)
       j´en venu i mi fradei (Raffaella Badiale Il dialetto di Falcinello)

  però també n´hi ha en els casos que en català nord occidental són impersonals amb se:
 
      Cun i quatrin, i s’fan balare i buratin.  (http://www.sarzana.org/citta/cultura/dialetto/modi_di_dire.htm)

   
 La situació a la veïna Spezia, ja fora de la Lunigiana, és similar.  Però l´expletiu la de les frases existencials o meteorològiques sembla que té tendència a ser substituit pel clitic personal a les inacusatives: 
     i riva en fanteto / i riva 'r postin
 

   NOTES

1-Al davant de les formes del verb ésser començades per vocal apareix un clític que acostuma a ser considerat com un simple element eufònic:

   l´è comensou i attacchi a-i dialetti italien

 però que ja apareix en textos antics i no sembla diferir gaire de l´expletiu francès:
 
   per ché 'l era monto noyte scura .            i davant de consonant amb forma plena: 
 
  Ello convem che tu vagi per aigoa
(http://digilander.libero.it/alguas/anonimixiv.html)

 
EDIT 2014. En diferents varietats norditalianes trobem una manera semblant de construir les frases inacusatives. Per exemple en alguns dialectes ladins hi ha també un únic expletiu al davant de l´auxiliar (especialment ésser). A les presentatives amb negació, l´expletiu va postposat a l´adverbi negatiu: no l´é. El pronom personal, en canvi, es desplaça al davant del verb: l no. Suposem que es tracta d´un recurs de la llengua per desfer l´ambigüitat entre frases impersonals i personals. A les parles lígurs no hi pot haver ambigüitat degut a la presència del pronom o (femení a) homòfon amb l´article, però probablement motius fonètics (la topada de la vocal de no amb el pronom) fan que també aquí el pronom personal precedeixi el verb: o/a no l´é. (Sí que resulten ambigües les frases inacusatives/presentatives/ impersonals en general i la resta en aquells dialectes on o fa també funcions d´expletiu -i això inclou els casos d´auxiliar que comença per consonant: a frases com o saià arivou o Mario haurà de ser el context el que ens digui si és frase presentativa o si el subjecte ja havia estat introduït anteriorment-).
Alguns dialectes de la Romanya fan servir un recurs semblant: tenen un clític masculí el diferent del lígur, però en contacte amb clítics objecte, reflexiu o amb la negació, es transforma en u. Les varietats una mica més al Sud, a la província de Pesaro a Les Marques, on acaba la presència de les llengües gal.loitàliques, ja no posseeixen aquest tret:
 l´alternanza fra l/u per la forma del clitico di 3msg (..) si riscontra in tutti i dialetti di area romagnola (..): (..)
b. u s'è mes disdè „si è seduto´ (..)
i dialetti di area pesarese si contraddistinguono per numerose restrizioni relative alle combinazioni di pronomi (..)
Fenomeni simili si possono riscontrare nelle varietà Friulane (..),dove il formativo l della 3p è spesso cancellato in presenza di una negazione o di un clitico oggetto.(..)

                    ladí i friülà                                                    romanyol i dialectes del Nord de Le Marche

2-A zones de l´interior de la Ligúria properes al Piemont trobem la combinació del locatiu i amb el pronom lígur u: donde u i'è in cagnun/chi fa bau bau bau (Filastrocche e cantilene infantili dell'alta valle dell'Orba)

3-a la base de dades de l´Asit aquesta mateixa frase en dialecte toscà dóna una interessant manca de concordança, que podria ser provocada per la presència de l´adverbi solo:

    L'è venuto solo la maestra


4- El fet podria ser casual. Hi ha dialectes del Nord, com algunes variants occitanes del Piemont o la de La Guardia Piemontese, a Calàbria, amb expletiu la diferent de les formes femenines. Podria provenir del llatí illac i, per tant, tenir un origen locatiu. Veg. Denis Creissels Fluid intransitivity in Romance languages:a typological approach